Destil·lacions
12 juliol, 2021
MONTSE CASTELLÀ > Petita tria del poemari DESTIL·LACIONS: POEMES BREUS, de la Montse Castellà
DIRS: petita tria de poemes
15 maig, 2021
Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)... “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.
REFLEXIONS SOBRE L’ART EN LES SOCIETATS DE CONEIXEMENT
27 març, 2021
L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res.
  No és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta.
   L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda.
  Les arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.
Al anochecer
24 juliol, 2020
Les paraules no arriben per expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intentar tocar-lo sense aconseguir-ho mai. Hem indagat nostre propi ser. Sabem que és només un intent maldestre.
El meu déu
1 octubre, 2019
Una petita selecció del poemari "El sol i les seves flors" (Empúries, 2018) de Rupi Kaur (n. 1992), escrittora, il·lustradora i fotògrafa canadenca. "Marcir-se", "caure", "arrelar", "alçar-se" i "florir" són els apartats d'aquesta obra en la qual, amb la metàfora del creixement de les flors com a fil conductor, l'autora parla de renaixement després de la caiguda en el profund abisme.