Art, poesia i música

Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.

Pere Rius «... No totes les idees floreixen quan jo vull, ni com jo vull. Hi ha períodes de creixement exuberant i períodes de repòs, com les estacions. I potser en aquests períodes de “descans”, quan sembla que no passa res, és quan el “sòl” interior s’està regenerant …» En aquest article, el pintor Pere Rius ens permet acompanyar-lo a l’interior del procés creatiu. Ens parla d’indagació, d’humilitat, d’espera, d’acceptació, d’ofrena, de cultiu...

Sebastiao Salgado El mes de maig (2025) moria Sebastiâo Salgado, el fotògraf brasiler que a través de la seva obra va documentar els grans reptes contemporanis: migracions, treball, medi ambient... A tall d’homenatge, compartim alguns fragments finals del llibre autobiogràfic: "De mi tierra a la Tierra. Memorias" (La Fábrica, 2023. 164 p.) Un llibre que val la pena assaborir a poc a poc.

John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.

Marià Corbí ens presenta el seu nou llibre de poemes. Ens diu l'autor: "Expresso el que sento per poder-ho sentir. els meus pobres versos no sé si arriben a la categoria de poesia, però són meditacions serioses sobre un tema que obsessiona el meu cor i la meva ment: saber què diuen les coses, el misteri dels mons immensos. Això d'aquí sense per què, que m'inclou a mi mateix, allò absolut i gratuït"