skip to Main Content

Caminos del corazón – fragment del llibre El Sentir hondo –

Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.
Llegir més

Qui és Jesús?

Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.
Llegir més

Egocentración y egoísmo

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Llegir més

Societat de coneixement i lliure accés al cultiu de la Qualitat Humana Profunda sense creences

Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.
Llegir més

La Dimensión Absoluta (DA) como forma de experimentación

Guillem Yepes En algunas ocasiones hemos hablado de los géneros musicales actuales, como el Trance, un derivado del Techno (música electrónica) o también de bailes actuales, como el twerking (un baile originalmente africano). En ambos ejemplos llegando a la conclusión de que no merece la pena fijarse en ellos, en el contexto de estudio del centro. Pero existe un género musical muy arraigado a la cultura de los jóvenes actuales, su forma de hacer y de crear, define y representa a la perfección la mentalidad de estas nuevas generaciones, hablamos de la música indie o independiente en cuestión. El Indie nace como un subgénero del rock alternativo, en el Reino Unido y los Estados Unidos en la década de 1980, pero sobre todo a partir de los 2000 ha empezado a mezclarse con casi todos los géneros musicales que podamos imaginar.
Llegir més
Back To Top