13è Encontre Internacional: El problema de introducir a las nuevas generaciones en lo que nuestros mayores llamaron espiritualidad

13è Encontre Internacional: El Problema De Introducir A Las Nuevas Generaciones En Lo Que Nuestros Mayores Llamaron Espiritualidad

Les generacions menors de 45 es troben en un descampat a tal, que no hi ha res per menjar, per això l'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica.

Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.

Quina seria aquesta dada neta i verificable?

Llegir més

12è Encontre. La orientación final de los Proyectos Axiológicos Colectivos en las sociedades de conocimiento

12è Encontre. La Orientación Final De Los Proyectos Axiológicos Colectivos En Las Sociedades De Conocimiento

La finalitat de l'eix de la Trobada ha estat doble, d'una banda estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics Col·lectius (PACs) en les societats de coneixement i, de l'altra, quin ha de ser l'orientació final que caldrà donar a llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement. Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent.

Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat.

Primer, les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, genera una dinàmica poderosa al servei de l'explotació del medi i dels grups humans. No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.

Llegir més

11è. Encontre. Crisis de las religiones como sistemas de programación colectiva y desmantelamiento axiológico. El reto de construir los proyectos axiológicos colectivos que necesitamos.

11è. Encontre. Crisis De Las Religiones Como Sistemas De Programación Colectiva Y Desmantelamiento Axiológico. El Reto De Construir Los Proyectos Axiológicos Colectivos Que Necesitamos.

La crisi històrica, social i cultural, de les religions ha estat tema consensual, explícit i de fons, de trobades anteriors.
En la trobada d'aquest any es tracta de fer un pas més: plantejar explícitament la crisi de les religions en tant sistemes que van ser de programació col·lectiva, els problemes que tal crisi ens planteja com a societats, i els reptes axiològics que això suposa.

Així plantejat, d'entrada el tema és molt més que religiós. El tema és estructural i eminentment axiològic, sens dubte el problema més greu que tenim com a societats actuals i que podem expressar en els següents termes: atès que la religió ja no pot exercir la funció de programació que pràcticament va exercir durant tota la història de la humanitat, ens trobem axiològicament desmantellats, no tenint de moment amb què substituir-la, on i com trobar la axiologia que necessitem per programar-nos axiològicament de manera adequada col·lectivament com a societats de coneixement?; en el fons, on i com construir-la? Si la funció de programació axiològica ja no ens ve de la religió, tampoc ens ve de les lleis de la naturalesa i de la història, ni la podem trobar en la ciència, perquè és abstracta, on i com construir la programació col·lectiva que necessitem?

Llegir més

10è. Encontre. La necesidad ineludible del cultivo de la cualidad humana

10è. Encontre. La Necesidad Ineludible Del Cultivo De La Cualidad Humana

Aquest Encontre es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua, i la gestió de les transformacions constants de les formes de vida provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereixen, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda.

Només des d'aquesta qualitat serà possible governar convenientment la marxa de les societats en trànsit i de les societats d'innovació i canvi constant. De la qualitat humana en depèn la supervivència de la nostra espècie, la de la vida i l'habitabilitat del planeta.

Totes les societats que ens han precedit han viscut gràcies al coneixement que han produït. No n'hi ha cap que hagi pogut viure d'una altra manera. Però hi ha coneixements i formes de produir-los molt diferents, amb reptes també molt diferents. En aquest sentit, parlar de societats de coneixement és parlar d'un coneixement ben específic, així com de la forma de produir-lo. El coneixement gràcies al qual viuen les societats actuals, i que és ja una forma de vida, és un coneixement que se sap modelació i que cal produir en un procés continu d'innovació i creació. És per això que el coneixement ha de ser científic i, per tant, desaxiologitzat. Es produeix així una necessitat històricament inèdita: la de la construcció explícita dels projectes axiològics col·lectius que tinguin en compte el nostre doble accés a la realitat, l'accés relatiu i l'absolut. Perquè sense projecte axiològic cap societat és viable, molt menys la societat de coneixement. I diem projectes, en plural, perquè s'han de construir per a cada tipus d'organització i s’han de poder modificar d'acord amb els canvis de la societat

Llegir més

9è. Encontre . Indagaciones sobre la construcción de una epistemología axiológica.

9è. Encontre . Indagaciones Sobre La Construcción De Una Epistemología Axiológica.

L'objectiu de la feina de l'equip per aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d'un saber sobre el tractament d’allò valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col·lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l'espiritualitat.

El tema escollit per a aquesta edició ha sorgit de la nostra preocupació pels gravíssims problemes axiològics que generen els grans canvis en les formes de vida dels col·lectius, tant en el sí dels grups socials que viuen ja en les societats de coneixement i innovació i canvi constant, com en aquells que viuen a les societats que transiten de la vida camperola a la ciutadana, o de les societats preindustrials a les industrials. Són problemes de tota mena, morals, de justícia i equitat, polítics, familiars, sexuals, espirituals, etc.

Aquests problemes axiològics pensem que es poden afrontar, des d'un punt de vista acadèmic, a partir de moltes perspectives, des de la teologia, des de la filosofia, des de l'epistemologia, des de la teoria política, etc. però és necessari habilitar un accés epistemològic específic. Per abordar aquests grans i radicals canvis axiològics cal un punt de partida lliure de pressupostos axiològics, religiosos, filosòfics, o de qualsevol altre tipus, és per això que plantegem la creació d'un saber científic capaç de tractar-los. És urgent crear aquesta disciplina perquè resulta complicat, si no és que impossible, solucionar un problema axiològic amb els pressupostos que el van generar.

Llegir més

7è. Encontre. Conseqüències del final de l’epistemologia mítica

7è. Encontre. Conseqüències Del Final De L’epistemologia Mítica

Què és la Veritat? Com concebre la realització humana, l'espiritualitat, la teologia, el compromís, avui? Aquestes són algunes de les qüestions que exploren les ponències i debats d'una Trobada dedicada a abordar les conseqüències del profund canvi cultural que comporta concebre el coneixement, ja no com a descripció de la realitat, sinó com a construcció humana.

Per a aquesta nova edició de les "Trobades Internacionals de CETR" ens hem proposat abordar algunes de les implicacions que comporta el final de la "epistemologia mítica". L'epistemologia mítica és aquella que sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot les formacions conceptuals com la ciència, és com és la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç de segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions.

L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia.

Amb l'enfonsament de les societats preindustrials en els països i regions desenvolupats (econòmicament i socialment, no necessàriament en qualitat humana), amb la generalització de la indústria, l'aparició i assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu, i la globalització que ha posat unes cultures i mitologies al costat de les altres, ens ha forçat a abandonar l'epistemologia mítica, o millor, se'ns ha desfet entre les mans.

Llegir més

6è Encontre de CETR. LA CALIDAD HUMANA FUENTE DE EQUIDAD Y JUSTICIA. La herencia de las tradiciones de sabiduría

6è Encontre De CETR. LA CALIDAD HUMANA FUENTE DE EQUIDAD Y JUSTICIA. La Herencia De Las Tradiciones De Sabiduría

En la Trobada de l'any passat vam tractar l'espiritualitat, o qualitat humana profunda, com a preparació per abordar aquest any la connexió intrínseca i inseparable de l'espiritualitat amb l'acció incondicional a favor del bé de tots i cadascun dels homes i a favor de l'equitat i la justícia. Aquesta serà, doncs, la temàtica d'aquest 6a Trobada.

Ens hem proposat investigar la naturalesa de la connexió intrínseca, que és un llaç inseparable entre, d'una banda, el camí interior fins arribar al conèixer i sentir silenciós i, d'altra, l'actuació gratuïta a favor del proïsme en el seu aspecte individual i en el seu aspecte col·lectiu com a lluita per l'equitat i la justícia, i a favor del medi.

Segons l'ensenyament de tots mestres de l'esperit de totes les tradicions, no pot donar-se un veritable camí espiritual sense aquesta acció desinteressada a favor de tota criatura. Caldria fer veure la força d'aquesta connexió i les seves raons teòriques i pràctiques

Llegir més

5è Encontre Internacional de CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

5è Encontre Internacional De CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

Dando un paso más, este Quinto Encuentro se ha propuesto estudiar el tema de “la espiritualidad en sí misma” que es una cualidad humana peculiar que nos adentra en el abismo de Dios, o como quiera que se represente esa dimensión absoluta. Una cualidad que nos es constitutiva, pero que debe cultivarse también para vivir como humanos y para habitar en la tierra convenientemente, aunque no se tenga el propósito o la posibilidad de adentrarse en el océano de nuestra dimensión absoluta. Dicha espiritualidad tiene que ser viable en una sociedad laica, no creyente, no religiosa y de globalización a todos los niveles, pero en especial de globalización espiritual.

En una sociedad así hay que aclarar y precisar qué es propiamente eso que llamamos “espiritualidad”. El eje de nuestro trabajo ha sido pues: “qué es eso, a lo cual no sabemos exactamente cómo denominar ahora, y que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y vivieron unido a la religión”.

Llegir més
  • 1
  • 2