Som Part Del Nostre Món

Som part del nostre món

Carlo Rovelli

El text és un extracte del capítol “Per acabar: nosaltres”, del llibre de Carlo Rovelli "Set lliçons breus de física" (Anagrama, 2016. pgs. 71-86). Un llibre ple de bellesa en el que el científic convida els lectors a recórrer els últims cent anys d’aportacions de la física en l’esforç d’interpretació de la realitat; i, des del “contacte amb l’oceà de tot el que no sabem”, ofereix una reflexió final sobre el lloc de la humanitat en aquesta trama infinita.

Llegir més
Aprendre I Gaudir. Entrevista A Frank Wilczek

Aprendre i gaudir. Entrevista a Frank Wilczek

Lluís Amiguet

Publicada a La Vanguardia (9.09.2016, La Contra).
Persona meravellosa és la que es meravella i Wilczek, amb els seus retoladors de colors per solucionar problemes, continua meravellat davant els principis de la bellesa de l'univers: harmonia, proporció, simetria, equilibri i economia. Com gaudeix explicant-los! L'univers només els revela a qui s'esforça a descobrir-los. Per això, estem cridats a conrear els llenguatges de la ciència i l'art que desxifren la dansa de la realitat.

Llegir més
Sermó Del Despertar -fragments-

Sermó del despertar -fragments-

Bodhidharma

De: Bodhidharma. Enseñanzas zen (Kairós, 1995), amb comentaris de Marià Corbí (de l'obra: La puerta de la sabiduría).
La esencia del camino es el desapego. Y el objetivo de aquellos que practican es liberarse de las apariencias. Se dice en los sutras: ‘el desapego es iluminación porque niega las apariencias’. La budeidad significa conciencia.

Llegir més
Quiere Él Que Vuele El Sapo Por Sí Mesmo…

Quiere Él que vuele el sapo por sí mesmo...

Teresa Guardans

Reflexions amb motiu del cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús (publicades a: castellinterior.wordpress.com, un web dels Carmelites Descalços) Em voltava pel cap dedicar aquestes línies a posar de relleu el paper de Teresa de Jesús com a mestra de l’experiència d’Absolut, mestra d’aquell silenci personal que ofereix la possibilitat de descobrir el fons d’eternitat que ens habita, aquella font de la pròpia existència “que per comoditat podem anomenar Déu” (com diu Etty Hillesum en el seu Diari): el palau del Rei –en paraules de santa Teresa–.

Llegir més

Extracte de Cantos de eternidad La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawî” Vol. I de M.Corbí

Marià Corbí

Los cantos de eternidad  Dice Rumi: Escucha el ney (flauta de caña), y la historia que cuenta, cómo se lamenta de la separación: “Desde que me cortaron del cañaveral, mi lamento ha hecho llorar a hombres y mujeres. Yo quiero un pecho desgarrado por la separación, para poder hablarle del dolor del anhelo. Todo el que se ha alejado de su origen, anhela el instante de la unión.” Como la flauta de caña fue separada del cañaveral, así mi ser fue separado del Ser. Cuando la flauta canta, se lamenta de la separación. Así mi corazón añora la unión. La flauta canta porque está vacía. Sólo el corazón vacío presiente el retorno y habla de él. Sólo los vacíos comprenden el lamento. Nada hay más profundo y sereno que esa nostalgia, porque es lejanía y es unión. Quien entiende ese canto se abrasa, porque el sentido es explícito. Sus notas…

Llegir més