John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
NOVETAT EDITORIAL: El legado de los Maestros
Autor: Marià Corbí
ISBN eBook en PDF: 978-84-685-8740-0
ISBN Libro en papel: 978-84-685-8739-4
Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d’una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar.
Diu l’autor: “Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s’ho emporti la riuada de la història.”
Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l’assentament de les noves societats; quan cal continuar seguir endavant per nous camins és l’hora de plantejar-se què cal recollr les velles copes per emportar-se pel camí i que cal dexar perquè s’ho emporti la riuada de la històra.
Quan s’emprèn un camí nou, són poques les coses del passat que un pot carregar-se sobre l’esquena. La majoria de les coses s’han de deixar enrere definitivament.
La majoria s’han de deixar enrere definitivament. L’adveniment de les societats d’innovació –les societats de creació contínua de ciència, tecnologia i informació– és un d’aquells racons del camí de les societats humanes des d’on s’entra en llocs totalment nous.
Poques coses de les velles maneres de viure serveixen per a aquest nou tram del nostre itinerari. Discernir què és el que cal prendre i què què cal deixar per poder seguir endavant convenientment, arriba a convertir-se en una estricta qüestió de supervivència.
Relacionats
