La orientación final de los Proyectos Axiológicos Colectivos en las sociedades de conocimiento

12è. Encontre Internacional CETR
Edició: Ed. Bubok, 2016. 337p.
ISBN: 978-84-686-4407-3

Descàrrega gratuïta o compra online
Preu: 13,19€

La finalitat de l’eix de la Trobada ha estat doble, d’una banda estudiar quina ha de ser l’orientació final dels Projectes axiològics Col·lectius (PACs) en les societats de coneixement i, de l’altra, quin ha de ser l’orientació final que caldrà donar a llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d’acord també amb les societats de coneixement. Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent.

Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat.

Primer, les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, genera una dinàmica poderosa al servei de l’explotació del medi i dels grups humans. No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.

L’única solució per a aquesta situació, que no té marxa enrere, és utilitzar tot aquest potencial de ràpid creixement per augmentar la qualitat de la vida humana i del medi i a través d’aquesta qualitat fer créixer la felicitat humana en entorn. No hi ha altra solució raonable i viable.

Segon, en aquest tipus de societats, les tradicions religioses i espirituals de la humanitat i el cultiu de la qualitat humana profunda (QHP) no poden oferir formulacions de veritats immutables, ni submissions, tampoc la salvació en una altra vida, perquè tot això suposa creences , i les societats de canvi continu en tots els àmbits de la vida, no poden creure.

L’única pretensió del cultiu de la QHP i l’únic que poden oferir les tradicions heretades és saviesa i felicitat a la vida dels individus i els grups.

Aquesta és l’única solució raonable i viable, d’acord amb les societats de coneixement.

La pretensió dels PACs de les societats de coneixement i la pretensió del cultiu de la CHP i d’assumir l’herència dels nostres avantpassats, és una i única: la qualitat integral de la vida humana, en un mitjà també de qualitat.

Sumari

• La Felicidad y la lógica de las Sociedades de Conocimiento       Queralt Prat-­i-Pubill
• Hacia las culturas de indagación             Jaume Agustí
• Contra la catástrofe climática, una nueva visión y una nueva espiritualidad     José Maria Vigil
• Consecuencias del crecimiento acelerado de ciencias y tecnologías, nuevos productos y nuevos servicios     Marià Corbí
• Proyecto axiológico colectivo y decolonialización.  Un diálogo necesario en América Latina    José Amando Robles
• Aurora de una espiritualidad sin religión. Análisis del fenómeno de los “sin religión” de Brasil desde el diseño  de la espiritualidad no religiosa de Marià Corbí           José Álvaro Campos Vieira
• Espiritualidad y contemporaneidad      Flávio Senra
• Discernimiento y relaciones entre tradición e innovación  en el cultivo de la cualidad humana profunda        Francesc Torradeflot
• Pasos dados en la Epistemología Axiológica planteada por Marià Corbí hasta hoy                        Marta Granés
• Reconstruir el sentido comunitario de la persona  como condición para realizar proyectos colectivos axiológicos        Juan Diego Ortiz
• El que-hacer teológico en las sociedades en tránsito a la luz de la epistemología axiológica y de la lògica evolutiva de las culturas de Mariá Corbí               Sergio Néstor Osorio
• Aproximación teórica a la anarquía desde el animal humano     Jose Manuel Bobadilla