Blog

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA

Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.

Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.

Per començar a parlar de les obres del segle XX ens recolzarem en el que es diu en el web de la revista de música Bachtrack[1] sobre les 10 millors obres de música contemporània del segle XX [2]. Y per presentar les del segle XXI ens fixarem en la programació del Festival de Música Contemporània organitzat per la Fundació BBVA[3].

Proposem per començar

  • Le Sacre du printemps, és un ballet coreografiat per Vaslav Nijinski amb música del compositor rus Ígor Stravinski, que va ser estrenat l’any 1913 .

Versió de Daniel Barenboim al front de la Staatskapelle Berlin (Orquestra Estatal de Berlín, Alemanya) https://www.youtube.com/watch?v=0FhU-Ls9abw

———————————–

[

[1] https://bachtrack.com/es_ES/about-us

2] https://bachtrack.com/es_ES/top-ten-twentieth-century-shaped-contemporary-classical-march-2018

3] https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/conciertos-de-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao-2017-2018-viii-edicion/
https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/vii-ciclo-conciertos-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao/

 

Relacionats

Reflexions conjuntes sobre el lliure albir
CETR Presentem tres textos que, conjuntament, busquen aproximar-se tant a la pregunta de si hi ha el lliure albir com a les conseqüències antropològiques i epistemològiques que implicaria la no existència del lliure albir. Hi ha lliure albir? de Marià Corbí; Un únic actor de Marta Granés a partir de textos de Marià Corbí; La meva vida no em pertany de Jose Manuel Bobadilla
La mirada tècnica i la mirada lliure de formes en les formes
José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Walt Whitman, poemes
Walt Whitman Walter «Walt» Whitman va ser un poeta, infermer voluntari, assagista, periodista i humanista estatunidenc. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant ambdós moviments a la seva obra. Presentem dos textos d'aquest poeta que expressen de manera esplèndida el retorn cap a les coses.
Back To Top