Blog

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA

Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.

Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.

Per començar a parlar de les obres del segle XX ens recolzarem en el que es diu en el web de la revista de música Bachtrack[1] sobre les 10 millors obres de música contemporània del segle XX [2]. Y per presentar les del segle XXI ens fixarem en la programació del Festival de Música Contemporània organitzat per la Fundació BBVA[3].

Proposem per començar

  • Le Sacre du printemps, és un ballet coreografiat per Vaslav Nijinski amb música del compositor rus Ígor Stravinski, que va ser estrenat l’any 1913 .

Versió de Daniel Barenboim al front de la Staatskapelle Berlin (Orquestra Estatal de Berlín, Alemanya) https://www.youtube.com/watch?v=0FhU-Ls9abw

———————————–

[

[1] https://bachtrack.com/es_ES/about-us

2] https://bachtrack.com/es_ES/top-ten-twentieth-century-shaped-contemporary-classical-march-2018

3] https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/conciertos-de-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao-2017-2018-viii-edicion/
https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/vii-ciclo-conciertos-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao/

 

Relacionats

Vincent van Gogh

John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.

NOVETAT EDITORIAL: El legado de los Maestros

Marià Corbí Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d'una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar. Diu l'autor: "Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l'assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l'hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s'ho emporti la riuada de la història."

NOVETAT EDITORIAL: ¿Qué ha sido el vivir?

Marià Corbí ens presenta el seu nou llibre de poemes. Ens diu l'autor: "Expresso el que sento per poder-ho sentir. els meus pobres versos no sé si arriben a la categoria de poesia, però són meditacions serioses sobre un tema que obsessiona el meu cor i la meva ment: saber què diuen les coses, el misteri dels mons immensos. Això d'aquí sense per què, que m'inclou a mi mateix, allò absolut i gratuït"

Back To Top