Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA (II)

Com vem anunciar en el darrer butlletí hem introduit un apartat sobre música clàssica contemporània. Totes les recomanacions les trobareu a https://cetr.net/musica-classica-contemporania/ El nostre objectiu es col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la nostra sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.
Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX extretes de la revista de música Bachtrack[1] sobre les 10 millors obres de música contemporània del segle XX [2] i alhora del obres del segle XXI extretes principalment de les programacions dels diversos Festivals de Música Contemporània organitzats per la Fundació BBVA[3].
No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.
En aquesta ocasió proposem :
- Wozzeck (entre 1914 i 1922) de Alban Berg, (1885-1935) https://www.youtube.com/watch?v=jVmWimEX1gw és la primera i més famosa òpera d’aquest compositor austríac. “Si bé el seu estil musical és desafiador, la qualitat de l’obra de Berg (en particular, la caracterització de les situacions amb tècniques musicals clarament definides) la fa una òpera moderna que satisfà fins a l’oient més tímid. Evita els estereotips operístics, i és seriosa i persuasiva al mateix temps. El seu tema –la inevitabilitat de la duresa i l’explotació dels pobres– està present en forma brutal i sense compromisos.” (Wikipedia)
- Sinfonia per a 8 veus amplificades amb micròfons i orquestra (1968) de Luciano Berio (1925-2003) https://www.youtube.com/watch?v=bpwO6Ig0YpU Berio, compositor italià, és un dels exponents més imaginatius de la seva generació. Durant els anys 50 i 60 va ser un dels màxims representants de l’avantguarda europea, juntament amb el seu compatriota Luigi Nono, l’alemany Karlheinz Stockhausen i el francès Pierre Boulez. Aquesta obra és una de les més populars de l’autor, i és emblemàtica en l’ús de la tècnica del collage a la música clàssica contemporània, molt freqüent a la música dels anys 70. També està vinculada a les idees de la deconstrucció i el postmodernisme.” (http://espaciosonoro.tallersonoro.com/2012/09/24/cita-y-collage-literatura-e-intertextualidad-en-berio-tercer-movimiento-de-sinfonia-1968/)
- Cello Concerto (1970) Witold Lutoslawski (polac 1913-1994) https://www.youtube.com/watch?v=XMQXewedUds El concert per a violoncel és una de les obres més cèlebres de Lutosławski. El crític musical Andrew Clements de The Guardian el va anomenar «un dels èxits més grans del compositor polonès». [3] L’escriptor Michael McManus va escriure de manera similar: «Sempre he tingut un afecte especial pel Concert per a violoncel de Witold Lutosławski. Com moltes de les seves obres, està composada amb molta força, és relativament breu i està plena de contrastos. Curiosament, també em sorprèn per ser una obra assentada, fins a cert punt, fora del corrent principal de les seves clares fases compositives, emanant del seu període més avantguardista i que d’alguna manera com no pertanyent completament a ell». (https://en.wikipedia.org/wiki/Cello_Concerto_(Lutos%C5%82awski)
[1] https://bachtrack.com/es_ES/about-us
[2] https://bachtrack.com/es_ES/top-ten-twentieth-century-shaped-contemporary-classical-march-2018
[3] https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/conciertos-de-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao-2017-2018-viii-edicion/
