Saltear al contenido principal

Nisargadatta P8

.

8. Silenci amb el capítol 46 (Nisargadatta. Yo soy Eso)

1. pràctica d’atenció. Observació atenta de la respiració. Seguir el recorregut de l’aire, el moviment del cos…

2. Orientacions

És un capítol que apel·la a fer peu en el que de debò som, la importància d’intuir, de copsar, les veritables dimensions de la nostra capacitat d’amor, d’estimació fonda. Perquè només vivint fent peu en això podem ser feliços:

al cap i a la fi, què és el que realment desitja? El que busca és expressar en actes el que vostè és. Per això té un cos i una ment. Agafi’ls entre les seves mans i posi’ls al seu servei, de debò. (294-295)

(la vida, l’actuació, com a expressió del que som, donar forma al que hi ha aquí, en mi)

Intuir les veritables dimensions, i diferenciar-ho del petit món de l’ego i la seva felicitat basada en unes respostes “de curt abast” a les necessitats.

La pràctica d’avui serà, bàsicament, donar temps a que les intuïcions del capítol ens puguin penetrar, amarar, deixin la seva llavor en nosaltres. En llegirem algunes, a poc a poc, per a que cadascú pugui anar-les contemplant, relacionant amb el que viu i vol, amb el que desitja i amb el que val la pena desitjar.

3. Textos

Tot el que vostè desitja és ser feliç. Tots els seus desitjos, siguin els que siguin, són una expressió del seu desig de felicitat. (294)       

> sospesar-ho, tot recordant els nostres desigs essencials, fer-los conscients 

Només la vastitud i la profunditat del seu ésser real el pot fer veritablement feliç. (294)           >sospesar-ho, tot recordant aquells moments de profunda felicitat nascuts/fruit de…

 

* * *

El desig no és dolent en si mateix, és la vida mateixa, és la necessitat de créixer en coneixement i experiència. L’error són les eleccions que vostè fa. Imaginar que algunes petiteses –com menjar, sexe, poder, fama- el faran feliç, és enganyar-se. Només una cosa tan vasta i profunda com el seu ésser real el pot fer veritablement feliç. (294)

> mirar, observar-nos, sospesar-ho

El mal no és el desig sinó la seva petitesa. El desig és devoció. Sigui devot de l’infinit, del cor etern de l’ésser. Transformi el desig en amor. (294)

> sospesar-ho, veure el desig com aquesta actitud de “devoció” a alguna cosa; ment, acció, cor, al servei de… ¿de què vull estar al servei? ¿què és el que paga la pena? ¿quina és la meva opció?

La seva naturalesa és plena de delit i d’afecte. Irradia tot el que entra en el seu focus de consciència sense excloure res. No coneix el mal ni la lletjor, espera, confia i estima. (295)                       > procurem prendre’n consciència, ‘auscultació’ atenta 

 

4.

Ho traslladem a la respiració. Cada inspiració procura ser conscient de la vastitud i de la profunditat. Cada expiració vol irradiar el que som.

L’ésser “es respira” aquí, en mi, en tu, en cadascú.

 

* * *

 

 

Per a continuar treballant en altres moments:

– indulgència: perseguir la felicitat per la via de cedir a totes les nostres demandes.

– austeritat: actuar i viure al servei del que de debò volem, portar les regnes conscientment.

>“evitar allò innecessari és austeritat, no anticipar el dolor ni el plaer, és austeritat, tenir control és austeritat […] La indulgència i l’austeritat persegueixen el mateix propòsit: fer-lo feliç. La indulgència és la forma estúpida, l’austeritat és la sàvia. […] Visqui la vida de manera intel·ligent, tenint sempre present els interessos del seu ésser més profund.” (294)

> aquests dies podríem intentar mantenir-nos en l’actitud d’observació lúcida, amb ganes de detectar i prendre consciència de…: “quant d’indulgència, quant d’intel·ligència”…      

Esta entrada tiene 0 comentarios

Deja una respuesta

Volver arriba