Marta Granés

Pràctica de concentració sobre la respiració i la postura (3)

1. Atenció a la presa de postura asseguda. Des de la postura de peu concentrar-se en el moviment del cos al passar a la postura asseguda.

2. Tornar-se a aixecar i fer el mateix moviment però amb l’esforç just.

3. Una vegada asseguts prendre consciència de la postura : verticalitat de l’esquena i nuca.

4. Eliminar l’esforç inútil tot deixant l’esforç just.

5. Posar l’atenció en el punt on es nota el pas de l’aire (sobre el llavi o als narius) i comptar les inspiracions i les espiracions: En inspirar 1 en espirar 1; en inspirar 2 en espirar 2; etc fins a 10 i tornar a començar. [5×10]

6. Sense modificar la respiració i mantenint el punt on es nota el pas de l’aire (sobre el llavi o als narius) comptar la durada de la inspiració i de la espiració en cada respiració.

7. Mantenint el punt on es nota el pas de l’aire (sobre el llavi o als narius) aconseguir que la inspiració = espiració.

8. Atendre el moviment de elevació i descens de l’abdomen en la respiració. Si els moviment no es poden notar clarament , es pot col•locar ambdues mans a l’abdomen per sentir els moviments de dilatació i contracció d’aquesta zona. Al cap d’una estona els moviments d’elevació i de descens es faran distingibles. Una vegada reconeguts anotar mentalment “ascens” pel moviment d’inspiració i “descens” pel de espiració. L’anotació cal fer-la en el mateix moment en el que passa, distanciar-se de automatismes. No interessa atendre la forma que va prenen l’abdomen sinó el moviment que es percep com una lleugera pressió. No pensar en el moviment, només ser conscient de la elevació i descens regular en totes les fases. Intentar mantenir ininterrompudament la atenció o al menys sense interrupcions inadvertides. Tant de temps com es pugui i sense esforç.

El silenciament des de la concentració

L’estructura de la nostra percepció, del nostre pensament i el nostre sentir, és la pròpia d’un vivent necessitat, que necessita del medi per viure.
La necessitat de depredar el medi per sobreviure genera en nosaltres, com en tots els vivents, una estructura fonamental que dualitza: el vivent amb el seu organisme, el seu sistema de lectura i acció per un cantó, i el medi en què el vivent viu per l’altre.
Tot vivent té una lectura dual “jo” com una individualitat i el món. Aquesta és la lectura que li cal al vivent per sobreviure, però no és el que les coses són.

Allò que pretenen tots els procediments de silenciament és cultivar la capacitat de distanciar-se fins arribar a silenciar les interpretacions i les valoracions que espontàniament fem de les coses, doncs no ens mostren les coses com són sinó com la necessitat ens la fa veure.
Poder mirar persones, realitats i situacions amb distanciament interior i amb un complet silenciament d’interpretacions i valoracions, és clau per poder aproximar-nos a les coses de manera fresca, sense prejudicis, sense pre-emmarcaments, tot estrenant-les.
La capacitat de distància i de silenciament interior, requereix adquirir un altre habilitat: la capacitat de concentrar l’atenció de la ment i del sentir, a voluntat, en un punt, amb exclusió de qualsevol altre; la capacitat de focalitzar totes les facultats, tota la percepció com un raig làser sobre un sol punt i només sobre ell, sense cap altra dispersió.

De la concentració neix el distanciament de la pròpia lectura, i en aquest distanciament es cola una nova visió de les coses, doncs tenen la possibilitat de parlar per elles mateixes. Quan s’aconsegueix la capacitat de distància i el silenciament interior i la capacitat de concentració s’adquireix l’interès per les coses, directament per elles i no pels beneficis que ens puguin aportar.

Els exercicis amb el Raja Yoga s’exercita la concentració en un punt que pot ser un objecte o una idea. Amb ells un aprèn a controlar la dispersió de la ment, mitjançant la concentració en un únic punt fins aconseguir la completa focalització i pacificació.
En la concentració sostinguda la ment queda envaïda per l’objecte i cap altre pensament hi és present. Tota la ment es veu envaïda per una única realitat.
Llavors els desitjos i temors són silenciats per complert. També se silencien els records i els projectes.

Per efecte d’aquesta concentració exclusiva sobre una única entitat, l’actitud fonamental del vivent –un subjecte de necessitats dins un món on satisfer les necessitats- és anul•lada, silenciada. Desapareix la dualitat que genera la necessitat i, per primera vegada, s’aconsegueix una consciència de la realitat tal com és, no-dual. Tot el camp de la consciència queda cobert per aquesta realitat no-dual.
Per efecte de la concentració en la que la ment queda envaïda per l’objecte se silencien totes les interpretacions i valoracions, tots els temors i desigs. En ser silenciats els desigs i temors es dóna la possibilitat que aparegui la pau i la tranquil•litat d’esperit.
Així, la concentració és capaç de crear el silenci interior i des d’ell crear la distancia de la nostra implicació en les realitats i així despertar l’interès complet per elles.