Necessitat d’epistemologia axiològica

La crisi axiològica que estem patint és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història. En què es fonamenta aquesta afirmació? En què hem de fer un trànsit que mai va ocórrer en el passat: passar de programar-nos per no canviar i bloquejar tot possible canvi d'importància i tota possible alternativa, a haver de programar-nos per fomentar, mantenir i motivar el canvi constant. En aquest trànsit, que ens resulta inevitable, s'aixequen greus preguntes: És possible aquest tipus de programació de canvi continu per uns vivents? És possible per als humans viure lliures de tota subjecció a formes? On caldrà fer peu, social i individualment, per poder viure en llibertat completa de submissió a fórmules i formes intocables, i per poder canviar el que convingui i quan convingui? És possible, a uns pobres vivents com nosaltres, viure en aquesta contínua buidor de punts de suport fixos i en la contínua creativitat? Tenim un greu problema amb allò axiològic en general, i no tenim cap saber sobre com manegar-nos convenientment en aquest assumpte tan central i bàsic per a uns éssers necessitats com nosaltres, que precisen ser orientats per poder viure. Els nostres avantpassats ni van poder prendre consciència que construïen ells mateixos els seus propis projectes axiològics, perquè ho feien al llarg de mil·lennis, ni tampoc era convenient de prendre’n consciència, s’ho havien de prohibir, perquè altrament haguessin trencat la seva intocabilitat. Els procediments per a assentar la seva absoluta intocabilitat podríem dir que eren ardits del sistema de programació de societats estàtiques.