Islam

És possible una societat no egocentrada, no individualista, capaç de solidaritat per sobre dels interessos particulars? Ètica i moral són necessàries, però solen abandonar l’activista social que, amb el desgast del temps, perd arguments i sobretot energia per seguir connectat a la causa i a la seva importància malgrat els reals o aparents fracassos. Tanmateix hi ha canvis socials profunds que han vingut per una acció singular i transformativa: l’acció desinteressada. Es veuran alguns dels textos, mestres i moviments espirituals de diverses tradicions religioses i conviccions no religioses que han desenvolupat l’espiritualitat de l’acció, de l’alliberament, de la revolució, del canvi social.

Marià Corbí Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d'una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar. Diu l'autor: "Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l'assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l'hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s'ho emporti la riuada de la història."

Marià Corbí ens presenta el seu nou llibre de poemes. Ens diu l'autor: "Expresso el que sento per poder-ho sentir. els meus pobres versos no sé si arriben a la categoria de poesia, però són meditacions serioses sobre un tema que obsessiona el meu cor i la meva ment: saber què diuen les coses, el misteri dels mons immensos. Això d'aquí sense per què, que m'inclou a mi mateix, allò absolut i gratuït"

Daniel Barenboim El director d'orquestra Daniel Baremboim i el seu amic Edward Saïd (palestí, activista, professor universitari i crític literari), compromesos amb la pau entre Israel i Palestina, van fundar una orquestra que reunia músics d'Israel, Palestina i altres països àrabs. Baremboim reflexiona aquí sobre la necessitat del reconeixement mutu. "Per descomptat, l'Orquestra no pot portar la pau -escriu-. No obstant això, pot crear les condicions per a una base d’entesa sense la qual ni tan sols és possible parlar-ne."

Rafael Redondo Ens ha deixat en Rafa Redondo, amic, mestre, referent, poeta. Com escriu la seva filla als amics i amigues d'Ipar Haizea, "la seva marxa deixa en nosaltres una absència física que fa mal, però també una presència profunda que ens acompanya sempre. El nostre aita ha estat un regal que continuarà parlant-nos en silenci, i estic segura que ho seguirà fent al cor de tots i totes nosaltres.” Gràcies Rafa, amic de l'ànima!

Albert Camus Les guerres, la manca de llibertat, les persecucions i injustícies de tota mena, canvien de noms i d’escenaris però, tossudes, continuen sacsejant-nos cada dia. En uns moments especialment difícils, hem volgut recuperar el discurs d’Albert Camus, en la seva acceptació del Premi Nobel de Literatura, l’any 1957. En aquella ocasió Camus subratllava que el sentit de l’ofici d’escriptor és comprendre i posar-se al servei dels qui pateixen “la Història”. Unes paraules que es podrien traslladar a qualsevol camp d’activitat.

La tecnodiversitat és, segon el filòsofs xinès Yuk Hui, una aproximació a la tècnica des de diverses cosmovisions culturals que mostren com la producció i desenvolupament tecnològica pot anar més enllà de la monotècnica i la monocultura que el sistema hegemònic està imposant. El treball de Yuk Hui posa en diàleg la tradició xinesa del dao i Confuci amb la tècnica per fer-nos pensar en com podria desenvolupar-se aquesta capacitat humana des del camí de la no-egocentració i de la no-acció. Es pot desenvolupar una pregunta per la tècnica des de la qualitat humana? Durant tres sessions ens aproximarem a la proposta d’aquest filòsof i veurem la necessitat de la qualitat humana i la qualitat humana profunda per al desenvolupament tecnocientífic.

Marià Corbí Cal considerar que les coses no són coses, ni els éssers són éssers. Són només signes, senyals que apunten a la dimensió absoluta. Aquests signes i senyals parlen eficaçment de la dimensió absoluta. De si mateixos només diuen que són peribles i models d'un vivent. Cada ésser, cada signe, diu una cosa exclusiva del misteri dels mons immensos. Del misteri dels mons diuen que hi és, perquè sí, que és absolut.

La serie documental «Diálogos entre Marià Corbí y América Latina» es una iniciativa de la investigadora Dra. Milene Costa, que estudia la Epistemología Axiológica de Marià Corbí. La Dra. Milene Costa es brasileña y realizó su tesis doctoral bajo la dirección del propio Corbí en España entre el año 2021 - 2023.

Les coses “no són allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no són la interpretació que fas d’elles segons el teu marc cultural…”. Marià Corbí insisteix que cal aprendre a escoltar la realitat, un tema al qual ha dedicat nombroses reflexions. Com fer-ho? Ben bé, què vol dir? Aquests diàlegs ens ofereixen l’oportunitat de pensar-hi, d’aprofundir, d’aclarir,… de parlar-ne!.

Shitao Compartim un petit tast d’una obra que val la pena assaborir a poc a poc. Shitao (1642-1707), pintor i cal·lígraf, va viure les primeres dècades de la seva vida com a monjo budista. Després d’haver-se allunyat de la vida monàstica, va entrar en els cercles artístics i lletrats independents, i es va acostar a l’espiritualitat taoista. Al llarg dels darrers anys de la seva vida va compondre els "Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga", una bona porta per accedir al pensament i l’espiritualitat xinesa.

Marià Corbí No és el mateix tenir una interpretació coherent de la realitat que tenir una actitud sensitiva sàvia de la realitat. La primera actitud és resultat d’uns principis teòrics bàsics tractats per una persona lògica i calmada, la segona actitud és el resultat d’un savi. No és el mateix tenir un sistema coherent d'interpretació de la realitat, basat en postulats, principis científics i metodologia abstracta de la realitat, que tenir una experiència profunda de la realitat, des d'on s'obren les portes a altres experiències fondes de la realitat. L’experiència profunda és sentir i llum de la ment. El que és sensitiu, quan és profund, és també llum de la ment. El sentir i la llum no van separats, són una unitat.

Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...

J.Amando Robles Compartimos un estudio de J.A. Robles sobre la noche oscura como experiencia y como tema espiritual en San Juan de la Cruz. Noche que es sufrimiento pero también experiencia de gozo y dicha. Robles parte de la hipótesis que la percepción que el santo tiene de la misma se debe a la visión dual que durante mucho tiempo ha tenido de Dios y de su relación con él, y que si su visión de Dios y de su relación con él no fuera dualista sino no-dual, la noche no sería tan noche y oscuridad sino gozo y ventura…

CETR A l'epistemologia axiològica iniciada per Marià Corbí s'afirma que els humans tenim un doble accés a la realitat gràcies al fet de parlar, i que això és el que ens diferencia de la resta d'animals. La nostra captació de la doble dimensió en la realitat té conseqüències: és allò que ens obre la possibilitat de l'art, la filosofia, allò que s'ha anomenat espiritualitat i l'acció desinteressada. El curs consta de 6 sessions, una al mes de gener a juny, on es treballarà, a més de la nova antropologia introduïda per l'epistemologia axiològica, i la seva conseqüència com la doble dimensió de la realitat, la noció de què allò que prenem per realitat és la nostra modelació, però que per necessitat la prenem com a descripció de com és la realitat; abordarem els dos tipus d'epistemologia: la mítica i la no mítica, entre d'altres temes extrets del llibre de Marià Corbí Proyectos colectivos para sociedades dinámicas. Principios de Epistemología Axiológica de la Ed. Herder.

Marta Granés Tercer dimecres de cada mes Inici el 22 de gener finalitza el 18 de juny

Teresa Guardans Viure com un ésser humà requereix que superfície i fons es mantinguin en connexió, que les capacitats de la persona beguin del silenci, sentin, coneguin des del seu silenci. Qui viu així, no oblida sobreviure, és clar, però ho fa vetllant per tot i per tothom des de la profunda comunió, minúscula espurna de vida que sap del misteri de cada bocí d’existència... (Article publicat a la revista VALORS, nº. 231)

Etty Hillesum L’acceptació pot ser interpretada com a passivitat, es pot confondre amb l’aprovació indiferent, amb la resignació. El testimoni de l’Etty Hillesum, escrivint des dels camps de concentració, ens ofereix un exemple molt clar del sentit d’una acceptació plena que és implicació i acció, però des de la comprensió, des d’una acollida radical de la realitat, sigui quin sigui el seu rostre.

Marià Corbí “Un ancià va explicar que Yajnadatta creia que havia perdut el cap i es va posar a buscar-lo; però tan bon punt va aturar la ment que buscava, va trobar que tot estava bé”... ELS ENSENYAMENTS ZEN DEL MESTRE LIN-CHI (Xina, s.IX), és un dels textos treballats enguany a Cetr. Oferim aquí algun fragment de l’obra i un comentari de Marià Corbí sobre la proposta de Lin-Chi. La versió que es fa servir al seminari és l’edició en castellà, a càrrec de B. Watson (Libros de la Liebre de Marzo).

Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.

Marià Corbí Per a la gent de les nostres societats, les religions han mort, i no hi ha ni idea, ni indicis d'una altra dimensió de la realitat que no sigui aquesta quotidianitat plana. Tot es ha tornat rom, sense esperança, sota el vol negre de la mort. S'han difós molt les publicacions de textos de saviesa o que busquen la saviesa, però això, a més de minoritari, no hi influeix a la cultura general, ni tan sols a la cultura popular. Què es pot fer perquè la cultura i les persones de les societats de coneixement recuperin la doble dimensió de la realitat del nostre viure humà? Què es pot fer per trencar aquesta cuirassa de quotidianitat exclusiva, sense esquerdes, des de la que es pugui entreveure la llum de l'altra dimensió? 

Al canal de YouTube El Despertar de Maria Olid ha publicat l'entrevista amb Teresa Guardans que podeu trobar a continuació

Proposem la lectura sense creences i sense epistemologia mítica del text fundacional de l’Islam per la importància que té aquesta tradició i per constatar que és possible avui comprendre i sentir la seva gran riquesa. Llegirem la traducció de Julio Cortés (de Ed. Herder).

Triem aquest mestre budista xinès del segle IX, Lin-Chi, per la seva radicalitat en mostrar que les formes no són allò important a les tradicions, sinó les seves maneres de referir-se a la dimensió absoluta de la realitat. (Edició de: Los libros de la liebre de marzo).

Triem aquest text de la tradició cristiana per tal de recuperar la saviesa que hi ha en ell a partir d’una lectura sense creences i sense epistemologia mítica.

Mark Fisher va popularitzar la frase “és més fàcil imaginar la fi del món abans que la fi del capitalisme”. La seva crítica va dirigida a la impossibilitat de pensar, col·lectivament, en un nou paradigma que ens allunyi del capitalisme i sobre tot que lligui el desig humà a aquestes noves formes culturals postcapitalistes. D’altre banda, l’Epistemologia Axiològica de Marià Corbí ofereix noves interpretacions antropològiques i epistemològiques que ens ajuden a entendre la crítica de Fisher i la possibilitat de construir un nou marc cultural postcapitalista des del cultiu de la qualitat humana i qualitat humana profunda.

Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.

Marià Corbí - Marta Granés - Montse Cucarull Dates: De l’11 d’octubre a l’11 d’abril

Marià Corbí - Marta Granés - Montse Cucarull Dates: Del 18 d’octubre al 23 de maig

Marià Corbí - Marta Granés - Montse Cucarull Del 17 d’octubre al 22 de maig, 15 dijous, quinzenalment

Álvaro Soler i Jose Manuel Bobadilla Dates: 8, 15 i 22 d’octubre

Marià Corbí Dates: 6 i 13 de novembre

Montse Macau i Joan Puigpiqué Dates: 29 de gener i 26 de febrer,

José Manuel Bobadilla Dates: 11, 18 i 25 de març

Francesc Torradeflot Dates: 6, 13, 20 i 27 de maig

Marta Granés 7, 14 i 21 de maig, 3 dimecres,

Salvador Juncà - Maria Fradera - Teresa Guardans Inici: 16 de setembre

Teresa Guardans coordinadora. Inici: 3 d’octubre

CETR NOVA DATA: 5 d'abril de 2025, de 10:00 a 13:30 h.

Ester Vendrell Els dimecres, de 18:30 a 19:45 h. Inici: 2 d'octubre

Teresa Guardans Un dijous al mes: 23 de gener, 20 de febrer, 20 de març, 24 d'abril, 22 de maig i 19 de juny.

Maria Fradera - Teresa Guardans Dates: 26 i 27 d’octubre del 2024 29 i 30 de març del 2025 14 i 15 de juny del 2025

Marta Granés - Montse Cucarull Data: 10 i 11 de maig

Marta Granés - Montse Cucarull Data: 15 i 16 de febrer

José Manuel Bobadilla Asumimos que las sociedades de conocimiento aún no están en pleno funcionamiento y es más, afirmamos que los pequeños grupos o colectivos que viven de la creación continua de ciencia y tecnología están sometidos al sistema capitalista basado, en su estructura profunda, en tres principios: individualismo, neoliberalismo y capital financiero. El individualismo afirma la existencia del individuo ontológicamente existente y que está desvinculado del resto de personas, el neoliberalismo es la doctrina económica que implica la no intervención del Estado en el mercado y, estos dos conceptos juntos, dan forma al individualismo neoliberal que defiende la premisa que nada ni nadie está por encima del individuo y sobre todo, que nadie puede obligar al individuo a tomar decisiones que coarten su supuesta libertad individual. El capital financiero, dentro de este marco individualista y neoliberal, se transforma en capitalismo cuya finalidad es producir bienes y servicios a gran velocidad en el corto y medio plazo sin darle importancia a los desastres ecológicos y sociales que su ideología está causando.

Marià Corbí Caldrà convèncer la gent que les ciències, ni tan sols les ciències humanes, no són capaces de resoldre els problemes axiològics. Igualment, caldrà convèncer la gent que no es poden continuar interpretant des de l'Epistemologia Mítica (a partir d'ara EM), com a descripció de les realitats, tot i que estiguin encara en procés. Les ciències no descriuen la realitat, la modelen. Les qüestions axiològiques tenen les seves pròpies maneres de resoldre's. És molt important que els col·lectius prenguin consciència que tot allò que fa referència a sistemes axiològics té, ara, un mal funcionament. Amb consciència que tot està funcionant malament, caldria intentar per tots els mitjans conduir les societats actuals perquè tinguin una experiència immediata i directa a la doble dimensió (a partir d'ara 2D) de tota realitat. Aquesta seria la base per cercar una solució.

XCEDI La Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós expressa, a través d’un Manifest, el seu rebuig a totes les guerres, sense excepció, i a la justificació que des de les tradicions religioses es pugui fer de les mateixes. Convida a donar suport al Manifest, i a fer-ne difusió i promoció dels valors i compromisos expressats en el mateix.

Lo oscuro luminoso “Eso” es una noticia que me desborda en todo, por ello es lo oscuro, pero la noticia logra que lo oscuro sea luz, tanta luz que es oscuro, luz oscura que me ciega, lo sé y lo verifico con un saber que no sabe, pero que es la certeza que elimina toda duda. ¡Una bendita noticia! Nada engendra más temor que lo oscuro cara a cara. ¡Mira la luz, no le temas!

Marià Corbí La mort, la gran caçadora, ja m'està enxampant. Sé que és implacable, però no és pas enemiga. He d'afanyar-me a escoltar el que diuen totes i cadascuna de les coses. Em parlen clarament i em diuen: No som allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no som la interpretació que fas de nosaltres, segons el PAC cultural que et regeix. Som allò que diem, no allò que tu ens fas dir. Escolta'ns i et parlarem sense paraules, i ens comprendràs. No vinguis a nosaltres esperant res. No vagis dient-nos què som. Calla. Si t'interesses per nosaltres, i no pel que penses aconseguir de nosaltres, si el teu interès és veritable, perquè sí, perquè estem davant teu i amb tu, et parlarem clar.

Us deixem una petita selecció de textos extrets de la joya suprema del discernimiento de Sanaka per poder meditar i treballar.

Marià Corbí Fa dècades que vaig aprendre a tornar-me a les coses, i des de llavors ho he estat practicant amb tota la intensitat que he sabut. Però el que he plantejat en els darrers apartats, d'alguna manera, és un pas més en la meva concepció del que és el camí espiritual, no només per a mi sinó per als membres de les societats de coneixement i per a les societats en trànsit. El que crec que és novetat és que he comprès que aquests tipus de societats tenen les coses més clares, nítides i senzilles del que s'havia imaginat. Les noves societats que, o no poden creure o tenen dificultats per mantenir les creences, n'hi haurà prou que adoptin una actitud semblant a la dels artistes. Els artistes no necessiten fer divina a la bellesa, ni enviar-la al cel, es tornen només, amb tot el cor i la ment, a les coses, per poder captar la seva bellesa multiforme i inacabable per sentir-se commoguts i necessitats de dir el miracle, la meravella i el misteri que van veure en les humils coses del nostre món, modelat per la nostra necessitat a cada tipus de cultura. I allò que amb les seves creacions són capaços de dir val per a totes les cultures i per a tots els pobles i tota la història humana, si els humans tenen la sensibilitat prou educada.

En aquest cap de setmana hem treballat sobre el llibre Meditaciones de Nisargadatta. Aquí trobareu els set exercicis. 

CETR Presentem tres textos que, conjuntament, busquen aproximar-se tant a la pregunta de si hi ha el lliure albir com a les conseqüències antropològiques i epistemològiques que implicaria la no existència del lliure albir. Hi ha lliure albir? de Marià Corbí; Un únic actor de Marta Granés a partir de textos de Marià Corbí; La meva vida no em pertany de Jose Manuel Bobadilla

-Es pot parlar de Bellesa en un temps com el nostre tant poc propici al…

José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.

Walt Whitman Walter «Walt» Whitman va ser un poeta, infermer voluntari, assagista, periodista i humanista estatunidenc. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant ambdós moviments a la seva obra. Presentem dos textos d'aquest poeta que expressen de manera esplèndida el retorn cap a les coses.

Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)  

Marià Corbí Hem arribat a concloure que la vida espiritual, que hem anomenat qualitat humana profunda, consisteix simplement en una tornada radical cap a les coses, sense buscar-hi res, per interès per les mateixes coses, per poder veure i sentir el que diuen: la doble dimensió de la realitat. Creiem que és la manera adequada d'espiritualitat, la manera d'adquirir la qualitat humana profunda per a les societats de creació i innovació continuada. La figuració de la dimensió absoluta com una divinitat transcendent ha de deixar pas a recuperar aquesta mateixa dimensió absoluta a la realitat del món que ens envolta, que és la nostra pròpia modelació.

La mort és un tema que ens desconcerta i sovint ens genera neguit. Marià Corbí no ha deixat d’aprofundir-hi, i les seves reflexions sobre la mort ens poden ajudar a saber-la afrontar. Parlaríem amb ell a partir d’una selecció dels seus escrits sobre aquesta qüestió.

Hubert Reeves Es tracta d’un seguit de reflexions d’aquest astrofísic, investigador i divulgador científic, sobre interrogants que se li presenten i que considera que són universals. Afirma que “Entre els dogmes religiosos i les certeses atees, hi ha espai per les espiritualitats interrogadores”. També dialoga amb altres autors com Galileu, Goethe, Einstein, Rilke, Oppenheimer, .... A tot això hi afegeix petites meditacions com per exemple: en el cosmos. Proposa el següent: 1. Jegui panxa en l’aire en un bella nit estelada. Preferentment en un lloc en el qual l’horitzó sigui ben diàfan, com per exemple en un desert o en el mar. 2. Vegi’s i senti’s a l’espai, entre les estrelles que l’envolten per tot arreu. 3. I digui’s: “ Soc un habitat del cosmos”

Chantal Maillard Selecció d'alguns fragments del llibre de Chantal Maillard: "Las venas del dragón. Confucianismo, taoísmo y budismo" (Galaxia Gutenberg, 2021. 203 p.). L'autora explora el ric llegat de saviesa d'aquests tres corrents de pensament que van modelar la idiosincràsia xinesa, amb la mirada posada en els reptes profunds que la humanitat té plantejats avui. La selecció procedeix del darrer apartat del llibre, “L'estètica com a saviesa”.

Marià Corbí Amb crisi religiosa, no passatgera sinó definitiva, amb crisi igualment definitiva de les ideologies, havent de crear, al pas accelerat de les tecnociències (TC), els nostres propis Projectes Axiològics Col·lectius (PACs), sense ajut exterior de cap mena, no ens queda una altra solució que tornar-nos a les coses, només elles ens poden ajudar a saber com hem de viure. Diuen alguna cosa les coses? Ningú no ens dirà com organitzar i viure la nostra vida, només el món de les coses ens pot orientar el nostre viure. L'immens món dels éssers no és com una paret opaca i muda; el món dels éssers és un concert de qualitats que ens poden parlar, sense paraules, del nostre món qualitatiu. L'immens món dels éssers expressa i canta en silenci una cançó única.

Marià Corbí A un primer nivell, el sentir humà és un sistema de senyals al servei de l’ego, per orientar la vida, poder sobreviure, reaccionar i operar en el medi. En la seva profunditat, és la possibilitat de commoció del vivent davant la immensitat dels mons. Viure en el sentir profund vol dir envair el sentir egocèntric de generositat, és viure en l’agraïment, en la unitat, en la veneració. Cal aprendre a despertar una fondària capaç de transformar-ho tot.

Marià Corbí La preocupación del autor, como ya ha mostrado en los anteriores volúmenes de la colección, es la investigación de los sistemas axiológicos que corresponden a las sociedades de conocimiento. El éxito de este nuevo tipo de sociedades dependerá directamente de la construcción de sistemas axiológicos adecuados a las nuevas formas de sobrevivir. De no acertar en esa construcción, las sociedades de conocimiento pueden llegar a no ser posibles y dañinas. En esta situación el cultivo de la cualidad humana se impone como condición imprescindible. En este volumen, se presta especial atención a la diversidad de facultades preponderantes en el cultivo de la cualidad humana y la cualidad humana profunda, constatando que hay dos grandes maneras contrapuestas de concienciar y practicar ese cultivo: unas tradiciones lo hacen preponderantemente desde la mente y otras desde el cultivo preponderante del corazón, del sentir. Podrá constatarse como ninguno de los dos bloques es superior a otro, son simplemente distintos y llegan a las mismas conclusiones, aunque, naturalmente, con distintas formas. Explorar estas dos modalidades en paralelo supone hacer un ejercicio de flexibilización, muy necesario para poder conseguir libertad respecto a los distintos sistemas de figuración.

Marta Granés Entenent per qualitat humana tenir conscienciació de la doble dimensió de la realitat en cert grau. Aquesta conscienciació de la doble dimensió de la realitat implica viure en aquest món amb un grau de percepció sensitiva de profunditat, és a dir qualitativa de profunditat. Aquesta percepció sensitiva de profunditat permet la captació en la forma del que no té forma (encara que sigui puntualment). Aquesta captació del que no té forma en les coses, persones i situacions allibera de l'enclaustrament al món del jo que irremeiablement ho gira tot al seu voltant. Si aquesta captació del que no té forma en les formes és el que desenclaustra, vol dir que això és el que ens fa flexibles a la nostra captació, interpretació i valoració de la realitat. Quan la nostra interpretació i valoració de la realitat és flexible, aleshores la nostra capacitat creativa està lliure per crear.

El Doctor en sociologia, psicòleg social i professor universitari Xosé Gabriel Vázquez entrevista Marià Corbí al canal de YouTube Radio Sapines.

La recent publicació d'Amando Robles sobre l'espiritualitat de Mestre Eckharat ens brinda l'oportunitat d'aprofundir en un autor cabdal de la mística cristiana mediaval.

Sankara, un gran pensador i místic de l'Índia (788-820 d.C.) a la seva obra Viveka-Suda-Mani ens mostra l'enfocament Vedanta. Ens endinsarem en aquesta obra que és bàsicament per introduir-se al Vedanta.

Seguirem les meditacions de Nisargadatta posteriors a la publicació de Yo soy Eso. Nisargadatta és un dels grans mestres del Vedanta Advaita del segle XX que ensenya a recórrer el camí espiritual amb la ment.

Programa curs 2022-2023

Marià Corbí - Marta Granés - Montse Cucarull Dates: 5 d’octubre al 30 de maig (dijous, 15 sessions de 19h a 20:30)

J.Amando Robles Dates: 19 d’octubre al 23 de maig (14 dijous, quinzenalment, de 19:00 a 20:15 h.) Presencial i online

Marià Corbí Dates: del 20 d’octubre al 22 de març (divendres 11 sessions de 15h a 16:30h) Presencial i online

Marta Granés Dates: 13 i 20 de març Horari: de 19h a 20:30h Presencial i online

José Manuel Bobadilla Dates: 10, 17 i 24 de novembre, tres divendres Horari: de 18h a 20h. Presencial i online Presencial i online

Oscar Puigardeu NOVES DATES: 8 i 15 d'abril Horari: de 17h 1 9h Presnecial i online

Marta Granés Dates: 7, 14, 21 de febrer Horari: de 19h a 20:30h Presencial i online

Montse Macau i Joan Puigpiqué Dates: Dimecres 24 de gener i dimecres 28 de febrer Horari: de 19h a 20:30h Presencial i online

Francesc Torradeflot i Jose Manuel Bobadilla Dates: 12 i 19 de març, dos dimarts Horari: de 18h a 20h Prensencial i online

Francesc Torradeflot Dates: 7, 14, 21, 28 de maig Horari: de 19h a 20:30h Presencial i online

Montserrat Cucarull Dates: 9 i 16 d’abril. Dos dimarts de 19h a 20:15h. Presencial i online

Marta Granés Constarà de 6 sessions, una al mes, els tercers dilluns de cada mes, des del 22 de gener fins al 17 de juny de 2024 de 16.00 a 18.00 h. (hora espanyola).

Salvador Juncà - Maria Fradera - Teresa Guardans Inici: 18 de setembre Horari: Els dilluns de 17:30 a 19 h. Inici: 18 de setembre Horari: Els dilluns de 17:30 a 19 h.

Teresa Guardans Data: Els primers dijous de mes, de 18:30h a 20:30 h. Inici: 5 d'octubre

Els dimecres, de 18:30 a 19:45 h. Inici: 20 de setembre

Teresa Guardans Els dimarts 16, 23 i 30 de gener 2024. Presencial: 18:15-19:15 h. On-line: 19:30-20:30 h.

Marià Corbí Dissabte 25 de maig del 2024

Maria Fradera - Teresa Guardans 28-29 d’octubre 2023; 3-4 de febrer i 1-2 de juny 2024

Marià Corbí - Marta Granés - Montse Cucarull Data: 6-7 d’abril de 2024

CETR Dates: 4-5 de maig, 2024

Marià Corbí No podem llegir les SS.EE i els grans textos espirituals, de la mateixa manera que van fer els nostres avantpassats. Per fer una nova lectura adequada a les societats de coneixement, el primer pas que caldrà fer és no interpretar-les des de l'Epistemologia Mítica. Per fer una lectura simbòlica cal respectar el text original en la seva integritat, sense alterar-lo. Aquest tipus de textos és sagrat, intocable. Es tracta d´interpretar aquests textos tal com ens han arribat per la tradició. Si no els podem interpretar des de l'Epistemologia Mítica, com a descripcions d'esdeveniments reals o paraules reament pronunciades, què signifiquen aquests textos sense Epistemologia Mítica per a les Societats de Coneixement? El significat d'aquests textos ha de ser un significat simbòlic, és a dir, un significat que fa referència a la Dimensió Absoluta des d'una o altra perspectiva, en un grau o altre.

Marià Corbí Es tracta de transitar des d'una espiritualitat religiosa, fonamentada en creences i en la submissió, interpretada des de l'EM, i construïda sobre l'individu, a una CHP lliure i creativa que ha d'excloure tota creença i submissió, i que és interpretada simbòlicament sense EM, i realitzada des d'equips interdependents.

Rosa de Luxemburg “És el meu tercer Nadal entre reixes, però no et preocupis gaire […] Ahir vaig pensar el següent: que estrany és que visqui constantment en una mena d'alegre embriaguesa, sense cap raó en particular. Soc aquí, estirada en una cel·la fosca, sobre un matalàs dur com una pedra; el silenci propi d'un cementiri regna al meu voltant, a tot l'edifici, com si estigués en un sepulcre, a través de la finestra, es reflecteix al sostre la llum del fanal…” Rosa de Luxemburg (Zamosc, 1871 – Berlin, 1919) se la coneix pel seu compromís polític d'esquerres i el seu internacionalisme pacifista. Les seves cartes des de les diferents presons en què va sent confinada, ens descobreixen altres facetes de la seva personalitat....

Rafael Redondo “Avui, al llevar-me del llit, he sentit al cos el progressiu pes de la malaltia....” Per mitjà de Facebook, el bon amic Rafa ens fa partícips de les seves vivències i aclariments, des d’una mirada lúcida i serena sobre l’avenç de l’ELA en el seu cos. El títol del seu darrer llibre ja ho diu tot: GRATITUD (Desclée de Brouwer, 2023).

José Manuel Bobadilla La irrupción de la tecnociencia en todos los ámbitos de conocimiento y en todas las esferas sociales, está socavando todo aquello que se daba por sentado; las formas propias de la modernidad, e incluso los remanentes que aún perduran de las formas premodernas de entender y sentir el mundo, se están confrontando a las nuevas maneras de entender y sentir el mismo: ¿qué es la especie humana?, ¿qué es ser humano?, ¿qué son las culturas?, ¿cómo hay que entender la ciencia y la tecnología y la relación con estas herramientas?, ¿qué implica y qué genera la entrada de la tecnociencia en todos los espacios sociales?, ¿qué nuevas prácticas, en relación a la ciencia y la tecnología, están surgiendo en las ciberculturas?, ¿qué nuevas realidades en torno al cuerpo humano, al trabajo o a la alimentación se dibujan en un futuro inmediato?

J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.

Es farà un viatge per la diversitat de les grans tradicions de saviesa (budisme, hinduisme, judaisme, cristianisme, islam, ateisme, etc.) i pels principals paissatges dels seus diferents colors i accents. Sense perdre el gust propi de cada tradició i escola de qualitat humana profunda, s’intentarà descobrir allò que tenen de comú: el coneixement, l’amor, l’acció, la desegocentració.

Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.

Es presentaran les principals i més innovadores descobertes i /o tendències en ciència i tecnologia. En relació a aquestes innovacions es veurà quina mena de cultiu de la qualitat humana és possible e imprescindible, què podem recollir de la saviesa dels avantpassats i com podem adaptar i ser creatius també en el cultiu de la qualitat humana profunda o espiritualitat.

Rosa Negre Després de vint anys treballant com a policia en la prevenció de les violències masclistes i en l’atenció i el seguiment de víctimes, Rosa Negre escriu una història basada en fets reals i escrita com a biografia. És el retrat d’una realitat que massa sovint passa desapercebuda en el nostre dia a dia: la de nenes i noies que són sotmeses a la pràctica de tradicions ancestrals com pot ser la mutilació genital femenina o altres formes de violència masclista com el matrimoni forçat.

Una nova oportunitat per aprofundir en les aportacions de Marià Corbí, tot dialogant amb ell. En aquesta ocasió comentarem el seu document “Caminos del corazón” en el que aborda la proposta de tres grans mestres de la indagació amb el sentir. Es tracta de Mazu, mestre xinès del segle VIII, de la tradició budista chan; el savi i poeta sufí del segle XIII, Rumi; i Ramana Maharshi, mestre vedanta advaita de finals del XIX i primera meitat del XX. Tots tres coincideixen en apuntar vers la profunditat del sentir humà com a seu de la dimensió absoluta.

Marià Corbí Cuando la noticia de la DA es sin forma y accesible a la meditación es útil disponer de una figura con la que recordar y aludir al misterio de los mundos en el seno de la cotidianidad. La practica de las religiones y tradiciones religiosas del pasado por su universalidad así lo confirma. La figura utilizada puede ser una formación acústica sin significado concreto, como Om, Brahman, Âtman, o una figura semántica con significado, como Dios, Padre, Señor, etc. cualquiera de esas figuras permiten evocar la vivencia de la DA sin forma, recordarla, aludirla.

Teresa Guardans “Imhotep i el faraó” és un llibre que ens endinsa en el món egipci de fa cinc mil anys. Conversant amb la jove egiptòloga Claudine, J.P.Lauer, responsable de les excavacions de Sakkara, compartirà les seves experiències de vida; parlarà del valor del treball en equip, de la importància de fer-se preguntes, etc.... Reproduïm alguns fragments del final de la història.

Héctor Gómez Mora Este es el Trabajo de final de grado en Filosofía en el que el autor inspirado por la nueva lectura de textos  que presenta Marià Corbí en su libro "Proyectos colectivos para sociedades dinámicas" del Sutra del Diamante, Chandogya-Upanishad, Los evangelios sinópticos (Mateo, Marcos, Lucas, Juan), Carta a los romanos y El Corán , se propone en este trabajo analizar el capítulo "Principio y fundamento" de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio. Lo hace desde el convencimiento de la certeza de la afirmación de Corbí: «de los sabios que nos precedieron tendremos que heredar su gran cualidad humana (la espiritualidad de nuestros antecesores) y su sabiduría para cultivarla, pero no podremos heredar sus modos concretos de llevarla a cabo"

Marià Corbí Aquest escrit, com els anteriors de Marià Corbí, neix de la preocupació per uns problemes tan complexos que el porten a tornar una vegada i una altra sobre les principals temàtiques de l'epistemologia axiològica per aclarir-les el més possible. Aquest tractat, com els que l'han precedit, no pretén fer una sistemàtica de tot allò aconseguit, sinó un aprofundiment progressiu fruit de tornar a afrontar els mateixos problemes amb més i més profunditat, per tal d'aconseguir-ne una mica més de llum. Corbí al final del llibre acaba sintetitzant el que ha après durant els llargs anys de recerca.

CETR El curs constarà 6 sessions on line de 2h. Dividirem el llibre en sis parts (com es veu més avall) d'unes 40 pàgines. A cada sessió tractarem una secció que els assistents hauran llegit prèviament. A cada classe un membre de CETR exposarà les idees principals de la part llegida i hi haurà un ampli espai de temps per a comentaris i preguntes dels assistents. Inici: 23 de gener per tractar la 1a. part Dia: els quarts dilluns de cada mes (23 gener; 27 febrer; 27 març; 24 abril; 22 maig; 26 juny)

Us convidem a l'acte de Nadal que farem el dilluns, 19 de desembre a les 18:30h. Us hi esperem!

Programa CETR curs 2021-2022

Programa CETR curs 2020-2021

Programa CETR curs 2019-2020

Programa CETR curs 2018-2019

Programa CETR curs 2017-2018

Programa CETR crus 2016-2017

Programa CETR curs 2015-2016

José Manuel Bobadilla Som un animal-lingüístic que ha pogut desenvolupar, gràcies a estar constituït per la llengua, la possibilitat del "hacer técnico". La distància objectiva de què ens dota la capacitat lingüística permet veure l'objecte amb la distància suficient per poder manipular-lo. Això mostra tres coses (1) que allò que tenim davant com a objecte està buit d'entitat, ja que si tingués una entitat o realitat per si mateix no estaria subjecte a les modificacions humanes, (2) no hi pot haver "hacer técnico" sense interès, distanciament i silenci i (3) com a IDS és d'arrel animal cal assumir que el "hacer técnico" també ho és.

Currículum Vitae de Marià Corbí, un extracto de sus trabajos

CETR Com afrontar el repte d'educar a la infància i l'adolescència en la relació amb la tecnologia? Passem moltes hores davant dels dispositius tecnològics i això, que és el futur que ens espera, no es pot deslligar d'un cultiu de la sensibilitat humana imprescindible a les noves societats del coneixement. La tecnologia ens canvia la vida, elimina la distància en les comunicacions, constantment ens obre a noves idees, ens proporciona nous artefactes amb noves capacitats. Està clar que la innovació tecnològica ha arribat per quedar-se. A l'atracció extrema cap al fet tecnològic, avui amb els mòbils i demà amb noves creacions com el metavers, cal posar-li un contrapès tan gran, que ajudi a entendre als vostres fills i filles, quan el món que veuen a les xarxes és fictici i quan no ho és. Cal posar un contrapès en la sensibilitat perquè comprenguin quan viure immersos en la realitat tecnològica resulta en un empobriment de la sensibilitat respecte al món que tenen al seu abast.

Marià Corbí Si fem una comparació entre les religions i grans corrents espirituals de la història de la humanitat, veiem que es poden dividir en dos grans grups: les religions i tradicions espirituals que treballa per accedir a la dimensió absoluta i a la qualitat humana profunda des del cor, és a dir, des del sentir profund, i les que treballen des de la ment. Aquests dos grans blocs es contraposen també que, les que treballen des del cor són teistes, i les que treballen des de la ment no són teistes. Aquests dos grups també estan situats a l'espai: les tradicions teistes són principalment occidentals i les tradicions no teistes són principalment orientals. Les tradicions teistes usen principalment narracions i símbols, i les tradicions no teistes usen preponderantment argumentacions i raons.

CETR És una constatació de l'epistemologia axiològica. Però definim primer epistemologia axiològica i dimensió absoluta. Epistemologia axiològica és la disciplina que estudia com es generen, quin paper juguen, on es fonamenten, com es transmeten, com es transformen els fenòmens axiològics humans, és a dir allò que considerem valuós a nivell individual i col·lectiu. Dimensió absoluta de la realitat, absoluta en sentit etimològic 'ab-soluta' com a 'solt de'. Sorgeix com a fruit de la parla. L'acte concret de la parla que és la llengua possibilita traslladar el significat de les realitats a un suport acústic. La llengua permet traspassar el significat de la cosa a la paraula, i això vol dir traslladar l'estimulació de la cosa per als individus, a un suport acústic, el significant.

Programa CETR curs 2014-2015

Els mestres en general i els que estudiarem en aquest cap de setmana 26-27 de novembre, Juan de la Cruz i Sutra Lankavatara, diuen que el sentir profund sense forma que rep la notícia d’allò quotidià, és la dimensió absoluta de la realitat mateixa, és la mateixa subtilitat sense cap dualitat. Aquest sentir profund que adverteix allò subtil gratuït no és diferent de la quotidianitat. La conclusió que treuen és que la dimensió relativa, el misteri de la immensitat dels mons és el sentir profund (no sentiments). Per tant, el nostre sentir profund sense forma, el nostre sentir la subtilitat és ja aquí, és la dimensió quotidiana.

Marià Corbí Estem davant d'una de les mutacions més profundes de la història de la humanitat, una mutació que ens obliga a ser conscients que hem de construir els nostres sistemes i formes de vida per nosaltres mateixos. Construir mentre canvis ràpids i freqüents passen per societats d'innovació contínua.

Seguiremos las meditaciones de Nisargadatta posteriores a la publicación de Yo soy Eso. Nisargadatta es uno de los grandes maestros del Vedanta Advaita del siglo XX que enseña a recorrer el camino espiritual con la mente.

Joan de la Creu en els seus versos utilitza la imatge conjugal, com també fa Rumi, per expressar la unió amb Déu i la no dualitat. De la mateixa manera que Rumi és explícitament teista però amb un teisme cristià. Els poemes d’un gran místic i poeta ens ajudaran a aprendre a treballar en la via des de la sensibilitat. Pretenem superar les reticències al teisme i a la devoció. Per poder heretar la saviesa dels grans del passat aquestes reticències no són raonables. Llegirem els poemes: cántico espiritual, Romances, Dichos de luz y amor, Monte de perfección, y Canciones.

És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.

Mahvash Sábet Una petita selecció del recull de poemes que, sota aquest títol, publica Pre-Textos (2020). Nascuda a Iran (1953), Mahvash Sàbet va estudiar pedagogia i psicologia. Va ser professora i directora d'un institut del qual va ser acomiadada pel govern per ser membre de la comunitat bahà’í. Va ser detinguda el 2008 pel mateix motiu i sentenciada a vint anys de presó. El 2018 va recuperar la llibertat. Aquest poemari va ser escrit des de la presó.

Enrique Martínez Lozano El text prové d'un llibre molt recent d'E. Martínez Lozano: “Profundidad humana, fraternidad universal” (Desclée de Brouwer, 2022). En diàleg amb els crítics d’allò que es coneix com a 'nova espiritualitat', l'autor, tot i reconeixent els riscos que pot comportar i que cal detectar, mira d'aclarir els seus continguts i de mostrar la profunda riquesa que conté.

Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.

En aquesta ocasió us presentem quatre obres de música clàssica contemporània i un divertimento de 2.000 percussionistes tocant en una platja d'Holanda.

Marià Corbí Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, es necessitaran a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la el suport axiològic com un sistema de cohesió i motivació. Concretem aquests dos grans components: Cal un plantejament científic i les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics. A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia d'allò qualitatiu.

José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.

Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.

Del 13 d’octubre al 25 de maig 15 dijous, quinzenalment, de 19:00 a 20:15 h. Presencial i online

Del 6 d’octubre al 18 de maig 14 dijous, quinzenalment, de 19:00 a 20:15 h. Presencial i online

3ª sessió dimecres 15 de març De 19h a 20:15h. Presencial i online

Los martes 6, 13, 20 y 27 de septiembre. Horario: -Barcelona; 5:00 a 6:30 h. Presencial y online -Brasil: 19:30 a 20:30 h. Online Aportación: 60 €

noves dates pròximament dos dilluns, de 17:00 h a 19:00 h Aportació: 30 €

11, 18 i 25 de novembre tres divendres de 18:30h a 20h Aportació: 45 euros

14 i 21 de març Presencial i online De 18h a 19:30h Preu: 30 euros

2, 9, 16 i 23 de maig Quatre dimarts, de 19h a 20:30h Preu: 60 euros

Dates: 14 dilluns, del 6 d'ocutubre del 2022 al 26 de gener del 2023 Horari: de 16h a 19h

Els dimarts, de 19:00 a 19:45 h. Inici: 27 de setembre

6-7 de maig de 2023

Un món cada cop més tecnològic està present en el nostre dia a dia. No és una visió d’un futur pròxim, sinó la nova realitat que estem vivint. Carn impresa en 3D i l’agricultura molecular, robots que treballaran amb nosaltres, la Intel·ligència Artificial condicionant les nostres accions i la Realitat Virtual construint un més enllà 2.0.

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.

Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.

José Manuel Bobadilla L'epistemologia axiològica ens ofereix algunes dades per afrontar aquesta qüestió: (1) No som ningú vingut a aquest món, sinó que som aquest món, (2) no hi ha un món natural allà fora i (3) som un animal constituït com a tal per la llengua i el nostre món és una modelació a la mida de les nostres necessitats. Des d'aquestes dades podem dir que el món humà és un món modelat per la llengua i, en conseqüència, afirmem que no hi ha un món natural allà fora, ja que tot és una modelació feta des de la llengua, però això vol dir que tota modelació que faci lanimal-humà és no-natural o artificial? No.

CETR Per a aquesta tercera sessió us presentem tres obres que si bé no pertanyen a l'estil de música contemporània dels darrers anys, es poden considerar com les seves precursores obrint camí per arribar-hi.

Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors. Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai? Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix ​​que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.

Marià Corbí Pretenem rastrejar les conseqüències organitzatives i axiològiques de la sobrevivència dels col·lectius que creixen gràcies a la innovació contínua i accelerada a través de les TC. Aquesta és la dada: les tecnociències en desenvolupament continuat i accelerat exponencialment són el mitjà de supervivència a les SC. Les TC tenen un desenvolupament abstracte, lògic. Això comporta que la marxa de les SC vindrà determinada per la lògica pròpia de les ciències, perquè se'n viu. La lògica de desenvolupament i innovació de les ciències i de les tecnologies és la que proporcionarà els mitjans de supervivència. Serà, doncs, una lògica forçada; en aquesta lògica no intervindran per res elements axiològics.

Dídac P. Lagarriga escriu un article sobre el Cheikh Ahmadou Bamba (1853-1927), savi senegalès, fundador de la comunitat sufí de la Muridiya, sobre el qual n’acaba de publicar el llibre: “APRENDER DE ÁFRICA. La enseñanza espiritual y política de Cheikh Ahmadou Bamba”.

CETR Com vem anunciar en el darrer butlletí hem introduit un apartat sobre música clàssica contemporània. Totes les recomanacions les trobareu a https://cetr.net/musica-classica-contemporania/ El nostre objectiu es col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la nostra sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.

Propostes, reflexions, enllaços, en relació amb la guerra a Ucraïna. Us oferim un recull de informació i iniciatives per entendre la guerra a Ucraïna, com parlar-ne amb joves i infants i com ajudar a la població ucraïnesa

CETR Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis. Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.

En la mida que vivim en la societat actual amb una poderosa tecnociència en creixement accelerat, el fet de que musicalment no ens sentim còmodes més que escoltant obres que es van composar fa 200 o 300 anys denota que hi ha alguna cosa en el nostre sentir que no està en ordre.

Marià Corbí La belleza es expresión sin dualidad de la DA. Luego la belleza es la DA, la verdad. Este hecho implica que la verdad no es una formulación, ni es posible formularla, pero sí expresarla o, mejor, intentar expresarla. Esta coincidencia nos lleva a advertir que la verdad tiene los caracteres de la belleza.

Guillem Yepes En algunas ocasiones hemos hablado de los géneros musicales actuales, como el Trance, un derivado del Techno (música electrónica) o también de bailes actuales, como el twerking (un baile originalmente africano). En ambos ejemplos llegando a la conclusión de que no merece la pena fijarse en ellos, en el contexto de estudio del centro. Pero existe un género musical muy arraigado a la cultura de los jóvenes actuales, su forma de hacer y de crear, define y representa a la perfección la mentalidad de estas nuevas generaciones, hablamos de la música indie o independiente en cuestión. El Indie nace como un subgénero del rock alternativo, en el Reino Unido y los Estados Unidos en la década de 1980, pero sobre todo a partir de los 2000 ha empezado a mezclarse con casi todos los géneros musicales que podamos imaginar.

“Perquè no demanar-li a l’autor si ens pot aclarir els dubtes i qüestions que se’ns…

En aquest seminari farem una introducció a les diferents mirades de la psicologia al la…

La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix ​​avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l'esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.

Aquest llibre escrit per quatre professores de diverses universitats nord-americanes i del Regne Unit Roberta Katz, Sarah Ogilvie, Jane Shaw i Linda Woodhead (Universitat de Stanford, Harris Manchester College, Oxford University, Lancaster University) a partir de 120 entrevistes a estudiants, tracta sobre les formes distintives de ser, els valors i la visió del món que comparteixen molts membres de la Generació Z. Explica les seves històries amb les seves pròpies paraules, els seus memes i molt més. No pretès ser un estudi definitiu d'aquesta generació; és, més aviat, una instantània de la vida d'alguns membres de la Generació Z als anys 2016-2020, explorant qui són i com es desenvolupen a la seva vida diària. També utilitza la lent de la Generació Z per pensar en els problemes que enfronta el nostre món avui, incloses les paradoxes i pressions que tots trobem, en observar allò que els membres de la Generació Z veuen com les grans preocupacions i com les aborden. En aquest sentit, també és un llibre que espera no només reflectir les vides de la Generació Z, sinó també comprendre com busquen reparar tants aspectes trencats del nostre món.

Marià Corbí Som vivents necessitats, com els altres animals els nostres germans, sense cap entitat afegida a aquesta condició. Amb estructures i vísceres com ells, amb etapes de la vida com ells. Allò que condiciona la nostra existència és bàsicament el mateix que a la resta d'animals. Dia a dia vivim la nostra humil condició animal. Però tenim una cosa que ens diferencia de les altres espècies: la nostra condició d'animals constituïts, com a animals, per la parla. La parla animal va tenir un efecte inesperat, que va canviar el nostre destí: Ens va donar accés a una dimensió absoluta de la realitat (DA) dels mons immensos, a més de la dimensió d'aquesta mateixa immensitat modelada a la mida de les nostres necessitats, com la resta animals.

Marià Corbí Estem vivint el trànsit cultural més radical i ràpid de la història de l'evolució humana, estem vivint el trànsit de les cultures encara agrari-autoritàries i de les societats industrials, a les societats fonamentades en la creació continuada i en progressió exponencial de noves ciències i noves tecnologies, ia través seu, de nous productes i nous serveis. Ens veiem forçats a passar de viure de patrons de vida rebuts d'avantpassats prestigiosos i de déus, a haver-nos de construir nosaltres mateixos. Això ens exigeix ​​haver de crear projectes de vida col·lectiva, projectes axiològics col·lectius (PACs) que siguin dinàmics i al ritme del creixement exponencial de les tecnociències i les seves conseqüències. Hem de fer un trànsit en una contraposició entre societats que són o es consideren estàtiques a societats que són una dinàmica progressivament accelerada.

Marià Corbí El misteri dels mons immensos no és el conjunt de l'astronomia, de les matemàtiques, de la física, de la biologia, ni el conjunt de tots els nostres sabers científics. […] Les realitats no són com les descriuen els nostres sabers. No podem saber com són més enllà de les nostres modelacions. Aquest no saber és el misteri dels mons immensos. Què podem saber d'aquest misteri dels mons, partint del seu caràcter de dada immediata?

Què és la Soceitat 5.0?

Lectura comentada dels quaranta versos sobre l'existència de Ramana Maharshi

Tres sessions per tenir una visió de la tecnociència com eina humana al servei de la vida humana i la qualitat de vida. Per què l’ésser humà fa tecnologia? Quina relació s’estableix entre aquest y la tecnociència? Si la tecnologia depèn de la orientació humana, és aquesta neutra? Quines noves tecnologies estan al servei de la vida i per què cal potenciar-les? Totes aquestes preguntes obren un extens debat que avui, més que mai, s’ha d’abordar des de la qualitat humana, tenint present que vivim en societats que no poden renunciar a la tecnociència i la riquesa que aquestes ens aporten.

Marta Granés Este trabajo corresponde a la tesis doctoral de la autora sobre la epistemología axiológica planteada por el epistemólogo Marià Corbí. Una propuesta que se presenta como una orientación apta y viable para que la sociedad que vive de innovar continuamente en ciencia y tecnología y en nuevos productos y servicios pueda afrontar el desafío de haberse quedado sin orientaciones axiológicas colectivas precisamente cuando maneja un poder tecnocientífico capaz de destruir varias veces la vida en el planeta. Resulta atractiva la voluntad de concreción y pragmaticidad que subyace en la epistemología axiológica de Corbí que, estando fuertemente trabada a nivel teórico, se postula como una herramienta de la construcción de proyectos de valores colectivos para las sociedades de conocimiento como elemento clave para una posible vía de solución a la crisis axiológica.

Marià Corbí La IA, com altres màquines racionals, poden mostrar unes possibilitats bones per als individus i els col·lectius o unes possibilitats dolentes. Calcular i enumerar aquestes possibilitats donarà lloc a unes normatives dús que, com corresponents a màquines racionals, formaran una ètica abstracta i general. En formular aquesta ètica abstracta general, no es té en compte que s'estan tractant els possibles aspectes de la IA des d'una opció axiològica no formulada: la vigent, la liberal, la neocapitalista. Aquesta opció axiològica està donada a la societat com si fos la pròpia, adequada i indiscutible.

Marià Corbí A les societats de coneixement d'innovació i canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret. Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius (PACs) de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.

És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.

Conjunt de poemes del gran pensador i poeta persa Rumi de el s. XIII. Es tracta d’una indagació de la dimensió absoluta de la realitat des de la sensibilitat i el cor. D’ell podem aprendre com gestionar la nostra sensibilitat per a la indagació d’aquesta dimensió.

Resulta molt interessant per als ciutadans de les societats que viuen de la tecnologia aproximar-se a l’obra de Mawlânâ Rûmî -savi i poeta sufí persa del s.XIII- perquè al presentar-nos reflexions profundes sobre la natura humana en forma poètica enriqueix doblement la perspectiva abstracta amb la que ens interpretem a nosaltres i a la realitat a la que ens empeny l’us de la tecnociència.

Marià Corbí Una forma de cultiu de la Cualitat Humana Profunda (CHP) parteix de l'individu perquè interpreta l'individu des de l'epistemologia mítica, que pretén que el que es concep és com es concep. Parteix de l'individu i l'individu treballa i s'esforça per aconseguir la fidelitat a Déu, l'amor a Déu, la unió amb Ell per amor. És una concepció que es pensa com un progrés en el camí assenyalat per Déu, com una espera de la seva visita, com un camí en el qual s'esperen les ajudes recognoscibles de Déu per arribar a Ell. L'altra modalitat de l'cultiu de l'espiritualitat, de la Qualitat Humana Profunda (QHP), part de proposar-se eliminar la consciència d'individualitat.

Marià Corbí La música es el arte más sutil porque emplea los sonidos, lo más leve de lo sensitivo, para expresar lo sutil. La música, durante milenios ha utilizado los sentimientos humanos para cantar a la Dimensión Absoluta (DA). Fue una gran habilidad partir de los sentimientos del yo para referirse a lo que está más allá del yo. Utilizó sentires de Dimensión Relativa (DR) para cantar el misterio de la DA, intensificando la conmoción de las entrañas, para que resuene el sentir hondo. La música empuja las conmociones del cuerpo para llevarlas a la frontera de lo que no es nombrable. No utiliza palabras para aludir a aquello de lo que no se puede hablar. Las palabras que se emplean en los cantos están al servicio de la música misma.  La música canta explícitamente la verdad muda. Habla sin palabras de lo que no cabe en las palabras.

J.Amando Robles Como es sabido, en los años sesenta del siglo pasado la tesis dominante en el campo del estudio de lo religioso fue la secularización. Según esta tesis fue común considerar que, como efecto de la modernización, la religión estaba entrando en profunda crisis. Ello al menos en Occidente. Aunque era frecuente reconocerla una aplicación más universal. Era una convicción y casi una evidencia empírica: con la modernización — industrialización, urbanización y autonomía, está en la política, cultura, filosofía y ciencia— la religión tendía a ser superada si no a diluirse y desaparecer como una visión mítica del pasado. Pero la religión no ha desaparecido. Reiteradamente las encuestas muestran que la mayor parte del mundo, incluido Occidente, sigue siendo religiosa, al menos creyente en Dios, y no faltan autores, como Peter L. Berger, que pronostican un siglo XXI religioso, incluso más religioso que los tiempos pasados. De hecho, no creen que la religión se esté privatizando, tal es el caso del sociólogo José Casanova, ni ven razones por las que la religión tendría que verse críticamente afectada.

Marià Corbí Selecció del darrer llibre d’en Marià Corbí, En el portal de lo oscuro (Bubok, 2021). Ens diu a la introducció: “[...] inevitablement sorgeix la pregunta: ‘Què és tot això? Què hi faig jo en aquesta immensitat? Qui sóc?’ Aquesta petita col·lecció d’humils poemes recull aquesta preocupació, que més aviat és una ocupació que ressona constant en la meva vida d’ancià.”

NOU PROGRAMA D'ACTIVITATS CURS 2021-2022 Us convidem a conèixer les activitats que hem preparat per…

“Los humanos somos animales, con todos los rasgos propios de los animales. Nuestra diferencia específica es nuestra competencia lingüística.  Como todas las restantes especies animales, modelamos la inmensidad del mundo que nos rodea a la medida de nuestro cerebro, de nuestros sensores, de nuestra capacidad de actuación en el medio para satisfacer nuestras necesidades. La estructura de la lengua crea una gran modificación en nuestra relación con el medio, nos da acceso a una doble dimensión de lo que nos rodea y a nosotros mismos: un acceso relativo a nuestras necesidades, que nosotros mismos modelamos, y un acceso no relativo a esas necesidades, que está libre de nuestras modelaciones.

MONTSE CASTELLÀ > Petita tria del poemari DESTIL·LACIONS: POEMES BREUS, de la Montse Castellà

Les noves tecnologies en desenvolupament exponencial (Big Data, IA, robòtica, nanotecnologia, nanotubs, nanofibres, biotecnologia, computació quàntica, etc.) han de portar-nos a reflexionar seriosament sobre com volem viure els humans amb tot aquest aparell de coneixements, tecnologies i possibilitats bones i dolentes que s'obren amb tots aquests sabers. El desenvolupament d'aquests sabers i tecnologies exigeix que ens plantegem un nou projectes axiològics col·lectius (PAC) per a la humanitat. No podem continuar, sense gravíssimes conseqüències, manejant-amb el projecte axiològic col·lectiu -PAC -neocapitalista d'explotació de l'mig i dels col·lectius humans. És totalment insostenible i més com més creixin aquestes TC.

Més enllà de la calma que pot aportar, el silenci és escolta, és interrogació, és mirada atenta, és comprensió, profunda comunió amb tot, el silenci és saviesa. Ens en parla aquest llibre de Teresa Guardans (editorial Viena).

En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.

El mes de Juny de 2020 moria la Chelo Miró, una dona que des de ben jove havia mantingut un profund itinerari de recerca interior, lliurant cada un dels seus dies al “Déu de la vida”. Els seus gairebé tres anys de lúcida convivència amb el càncer van ser un regal pels qui, d’una manera o una altra, vam poder compartir les seves reflexions i vivències. Algunes d’elles van ser gravades i el text que oferim és la transcripció d’aquelles gravacions. Ens alegra poder difondre el testimoni d’una experiència vital tan valuosa.

Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.

En aquest seminari farem una introducció a les diferents mirades de la psicologia al la…

Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)... “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.

Dies: 5 i 26 de maig, 16 de juny i 7 de juliol, 4 dimecres. Horari: de 18:30 a 20:30 Aportació: 80 euros (fraccionable).

Ha mort l’Arcadi Oliveres. Fa uns anys va acceptar formar part del Consell Assessor de…

Les tecnociències (TC) semblen neutres davant de la qualitat humana (QH). Avui la forma de supervivència, ens agradi o no, depèn d’elles i això condiciona el concepte o la idea d’humanitat. L’ésser humà és una animal singular que té, per la llengua, accés a la doble dimensió de la realitat (dimensió absoluta –DA- i dimensió relativa -DR). Les seves formes de supervivència  sempre han estat relacionades amb aquesta dada, però aquesta dada té ara una transcendència inusitada perquè d’ella depèn la nostra possibilitat d’adaptació flexible al canvi inexorable que comporten les TC. Les TC són fruit del coneixement humà. Són fruit de la recerca i la investigació.

L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res. &nbsp&nbspNo és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta. &nbsp&nbsp L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda. &nbsp&nbspLes arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.

Creix l'interès pel silenci en la nostra estressada societat, però de què estem parlant quan parlem de silenci? Teresa Guardans ens convida a obrir els ulls i l’oïda, a abaixar el volum del nostre monòleg interior amb l’orientació de l'experiència i les paraules d’aquelles persones que han explorat profundament el silenci i els seus beneficis des de les diferents tradicions de saviesa.

ÍNDICE  COMPLETO   IMPACTOS DE LAS NUEVAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO   1. La nueva dinámica…

“Perquè no demanar-li a l’autor si ens pot aclarir els dubtes i qüestions que se’ns plantegen a partir de la lectura del llibre?” Així va sorgir aquesta proposta que es concretarà en tres sessions de diàleg amb en Marià Corbí sobre una obra que explora la no-entitat del jo, les dues dimensions de la realitat, el sentit de la mort, o del temps, entre altres temes

Resulta molt interessant per als ciutadans de les societats que viuen de la tecnologia aproximar-se a l’obra de Mawlânâ Rûmî -savi i poeta sufí persa del s.XIII- perquè al presentar-nos reflexions profundes sobre la natura humana en forma poètica enriqueix doblement la perspectiva abstracta amb la que ens interpretem a nosaltres i a la realitat a la que ens empeny l’us de la tecnociència.

Conjunt de poemes del gran pensador i poeta persa Rumi de el s. XIII. Es tracta d’una indagació de la dimensió absoluta de la realitat des de la sensibilitat i el cor. D’ell podem aprendre com gestionar la nostra sensibilitat per a la indagació d’aquesta dimensió.

Aquest text del budisme Mahayana planteja de manera concisa, en 302 versos o línies, la seva perspectiva sobre què és la qualitat humana profunda i com es cultiva. Té l’interès que d’ell es poden treure aclariments aptes per a la societat vint segles després de la seva aparició i situada a 7.500km de distància.

Les paraules no arriben per expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intentar tocar-lo sense aconseguir-ho mai. Hem indagat nostre propi ser. Sabem que és només un intent maldestre.

Data: del 14 d’octubre al 26 de maig Horari: 15 dijous quinzenalment, de 19:00 a 20:15 h.  Format: presencial i on-line

Dates: del 21 d'octubre al 19 de maig Horari: 14 dijous quincenalment, de 19:00 a 20:15 h. Format: presencial i on-line

Dates: Del 15 d’octubre al 25 de març Horari: 11 divendres, quinzenalment, de 15:15 a 16:30 h. Format: presencial i on-line

14, 21 y 28 de octubre, de 18:30 h. a 20:00 h. Modalidad: on-line

Dates: 12, 19, 26 de mayo Horari: 3 jueves de 18:30 h. a 20:00 h. Format: presencial y on-line

9, 16, 23 i 30 de novembre 4 dimarts, de 18:30 a 20:00 h. Modalitat online

Dates: 12, 19 i 26 de novembre Horari: 3 divendres, de 18:30 a 20h. Format: presencial i on-line

NOVES DATES: 11 i 18 de febrer 2 divendres, de 18:00 a 19,30 h presencial i on-line

25 de gener, 22 de febrer i 29 de març 3 dimarts, de 19:00 a 20:15 h. Modalitat online

Dates: 18 i 25 de març, 2 dijous, de 19:00 a 20:15 h.

5, 19 i 26 d’abril 3 dimarts, de 19:00 a 20:30 h. Presencial i online

Data: 10, 17, 24 i 31 de maig Horari: 4 dimarts, de 19:00 a 20:30 h. Format: presencial i on-line

Dates: 2 i 9 novembre d’octubre, 2 dijous de 18:00 a 19:30 h. on-line

7, 14 i 21 de juny 3 dimarts, de 19:00 a 20:30 h. Presencial i online

Dimarts 26 d’octubre: Intel·ligència artificial i ètica Dimarts 23 de novembre: Societat 5.0 Dimarts 14 de desembre: La Qualitat Humana com imprescindible en la nova societat

Data: Dimecres, 21 d’octubre a les 19:00 h. Format on-line

Data: 28 d’octubre, de 19:00 a 20:30 h.

Data: 26 i 27 de març

CANVI DE DATA: 14 i 15 de maig

En substitució dels caps de setmana que no hem pogut dur a terme en aquest temps de pandèmia,  proposem (una mica tard) dedicar un dissabte a aprofundir en un punt del text budista Sutra Ratnaguna y del Rubayat del savi poeta sufi  Rumi

Aproximació al poeta persa del segle XIII i savi sufí Djalal ud Din Rumi en el seu recull de versos en els què aborda la saviesa i l’amor. Diu: ‘si la teva saviesa no et rapta de tú mateix, més et val la ignorància que aquesta saviesa’.

Mestre del budisme xinès del segle VIII, que apunta a que hi ha una visió de la realitat des del sentir alliberada dels condicionaments que li posem. Per a aquesta mirada no tenim cap obstrucció només cal no lligar-se als extrems de bé i mal, de puresa i impuresa, abandonar les elocubracions mentals en favor d’indagar la realitat de manera mental-sensitiva.

Del 15 d’octubre al 17 de desembre 5 dimarts quinzenalment de 19:00 a 20:15 h.

“El virus del sentit: joves i recerca vital”, nou cicle de l’OAR amb Biblioteques de Barcelona. 6 sessions, del 12 d’abril al 3 de maig. (Totes les xerrades es retransmetran en directe pel canal de YouTube de Biblioteques de Barcelona.)

Ens deixa Amos Oz (28.12.2018), la seva veu perviurà en els seus escrits; una veu de profund compromís per la recerca de solucions possibles, un missatge que va més enllà d'unes circumstàncies concretes quan els conflictes aparentment irresolubles sembla que no deixen de multiplicar-se. Tot recordant el seu esforç incansable per la convivència, reproduïm les seves paraules a la recepció del premi Príncep d'Astúries 2007.

Aquí trobareu reflexions abordant punts concrets de la qualitat humana i el seu cultiu a partir de l'estudi de grans autors que van parlar d'ella. Entenem per 'qualitat humana' la nostra capacitat de tenir un accés tant al que té a veure amb les nostres necessitats, com al que és gratuït pel que fa a aquestes necessitats. La nostra condició de vivents constituïts per la parla ens possibilita aquesta doble condició de la qualitat humana.

Aquí trobareu treballs del grup que estudia la construcció de projectes motivadors i cohesionadors de col·lectius des de la perspectiva dels principis d'epistemologia axiològica. En la mesura que els valors es conceben com una cosa que correspon a una naturalesa humana donada, vol dir que es tracta d'alguna cosa fixat, i com a tal incapaç d'adaptar-se a una situació de canvi continu, com és la societat actual que viu de la innovació constant. L'objecte del nostre estudi s'orienta cap al que té a veure amb la motivació a nivell col·lectiu com intrínsecament relacionat amb les formes de sobreviure el grup i, per tant, susceptible de canviar. El qualifiquem com axiològic per significar que el que s'estudia té a veure amb tot el que es presenta com valuós, sigui en l'àmbit que sigui, i el tractem com a construcció humana. Mentre que els valors en una societat estàtica es creu que es descobreixen, en una societat dinàmica se sap que es construeixen.

a càrrec de Teresa Guardans i Maria Fradera Interessar-se i sentir la realitat amb totes les nostres capacitats, reconèixer-la, fer-nos-hi presents: aquesta és la possibilitat a què obre el cultiu de l’atenció plena, el silenci, la meditació.

a càrrec de Francesc Torradeflot Es treballarà la coherència entre vida y missatge de saviesa de mestres del pensament laic i ateu, atenent a la seva experiència espiritual manifestada a través d’una sèrie escollida de textos i autors.

a càrrec de Marià Corbí El Mathnawi de Rumi es un text ric ple de idees suggerents pràctiques pel cultiu de la saviesa. S’intentarà aprofundir sobre una breu selecció de textos. 16 i 17 d’abril

La col·lectivitat humana es troba en una situació que mai abans s'havia produït. Sempre hi ha hagut grans canvis al llarg de la història humana. En el conjunt de la nostra espècie ha hagut societats que, alhora que estaven en trànsit, en punts centrals romanien estables. Podríem dir que vivien les transformacions culturals, mai tan ràpides com ara, amb gran estabilitat en el fonamental.