Qualitat humana i qualitat humana profunda

La necesidad ineludible de la calidad humana y la calidad humana profunda en las sociedades en tránsito rápido y en las sociedades de conocimiento.

Marià Corbí

Anem a reflexionar sobre la necessitat ineludible de la qualitat humana (CH) i la qualitat humana profunda (CHP) a les societats de coneixement. El que es digui d'elles val també per a totes les societats en trànsits ràpids d'uns modes de vida a altres: trànsits de societats pre-industrials a industrials, d'industrials a societats de coneixement.
Totes les societats de la terra estan en aquests trànsits ràpids, perquè l'arribada i globalització de les societats de coneixement, innovació i canvi continu són com un destí inevitable per a tots els humans de la terra. Ningú no pot lliurar-se d'elles perquè uns vivents necessitats i fràgils com nosaltres no poden ignorar les enormes avantatges que les societats de coneixement aporten a la nostra supervivència i fragilitat.
Suposada aquesta situació, totes les societats hauran de passar des d'on estiguin a les societats de coneixement. No cal ni aconsellable recórrer tots els estadis intermedis. Es poden evitar; ja hi ha hagut pobles que han passat de societats pre-industrials, fins i tot primitives, a societats de coneixement, i altres ho estan fent a Àsia.

Llegir més

La moneda de cobre: Sobre la motivación y el cultivo de la cualidad humana. Reflexiones

Teresa Guardans

(Reflexions compartides en to de "comunicació", no és "ponència" ...) Per tercer any consecutiu impartim, Queralt Prat i jo mateixa, un curs a Esade Business School relacionat amb el desenvolupament de la qualitat humana. Una experiència de la qual hem rebut lliçons valuoses, tant per la reacció dels alumnes, com des del desenvolupament de les activitats i dels resultats obtinguts; cosa que voldríem compartir ja que pot aportar dades a la reflexió que es porta a terme en aquesta Trobada, sobre la construcció i transmissió del que axiològic.

            En aquest moment estem embarcades en la quarta edició de l'assignatura Creativitat i innovació: capacitats per al lideratge, que es desenvolupa durant trenta hores, en deu setmanes (una classe setmanal de 3 h.), Ia la qual han assistit una mitjana de 20 estudiants per grup, aproximadament. Es tracta d'una assignatura de lliure elecció que s'ofereix als diferents cursos. Dibuix l'escenari ja que les reflexions neixen, en gran part, de valorar la reacció d'aquests alumnes.

Llegir més

La verdad, la revelación y la cualidad humana profunda, en una sociedad sin epistemología mítica

Marià Corbí

L'epistemologia mítica sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot formacions conceptuals, és com és la realitat. El que diuen els mites i símbols és la naturalesa mateixa de la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç del segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions.
L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia.
Aquest supòsit epistemològic ve avalat per la creença que els mites són el llegat sagrat dels avantpassats o la revelació inviolable dels déus. La garantia de l'epistemologia mítica és, doncs, heterònoma i absoluta.
L'epistemologia mítica val tant pel que fa al que els mites diuen de la vida quotidiana, com respecte, i especialment, al que diuen de la dimensió absoluta de la realitat.
La genètica de tots els vivents fa una interpretació i valoració de la realitat, que tots els animals donen per real i que és sempre dual. La nostra base genètica també procedeix igual, però és insuficient i s'ha de completar per la nostra autoprogramació lingüística mitjançant els mites, símbols i rituals.

Llegir més

El budismo chan de Bodhidharma, un acercamiento a la dimensión absoluta liberado de epistemología mítica.

Marta Granés - Montse Cucarull

El vivent que parla té un doble accés a la realitat, un accés interessat, en funció de les seves necessitats, i un altre accés gratuït, perquè la realitat hi és, perquè si. Aquest doble accés és la seva qualitat específica i és el que el caracteritza entre els vivents donant-li flexibilitat per adaptar-se als canvis de vida més ràpidament que qualsevol altre animal.
En les ponències que han precedit, s'ha mostrat amb claredat que la pretensió dels mites i símbols no és descriure la realitat com és, sinó que el que pretenen és interpretar i valorar la realitat, tant en la dimensió que té a veure amb les necessitats dels vivents humans (necessitats per a la supervivència), com en la que té a veure amb la realitat absoluta (ús espiritual) i pretenen fer-ho de tal manera que els grups humans puguin viure en el medi. La pretensió primària dels mites i símbols és, doncs, la programació de la col•lectivitat.
Resulta evident que els mites i narracions sagrades només són sistemes de figuració de la realitat, de modelació, d'acord amb unes necessitats; són sistemes de representació i objectivació que orienten i donen eficàcia a l'acció, de manera que els grups puguin sobreviure en unes condicions determinades. Per tant la seva funcionalitat és essencialment pràctica per a l'espècie humana; encara que en el seu ús espiritual, s'expressen en paraules per conduir més enllà de les paraules. Les metàfores centrals dels sistemes mítics funcionen com a patrons, models d'interpretació, valoració i acció.

Llegir més

La Epistemología Mítica en la Espiritualidad de Empresa

Queralt Prat-i-Pubill

L'objectiu d'aquest article és analitzar si l'epistemologia mítica segueix present a la disciplina de l'espiritualitat en l'empresa. Aquesta disciplina en el món de la investigació d'empresa és bastant recent, es poden traçar els seus orígens a la meitat dels anys noranta als Estats Units. Amb aquest article volem donar una visió epistemològica de com es presenta l'espiritualitat en l'empresa, com es pretén avaluar i com es justifica la seva adopció a l'empresa.
Així, pretenem aclarir les hipòtesis i les creences subjacents en els articles més llegits de l'Espiritualitat a l'empresa i que defineixen per tant el cor de les argumentacions de la disciplina. Per tal de que aquest article fos rellevant en la seva generalització a la disciplina, ja que hi ha molts articles i llibres, vam decidir centrar-nos en estudiar els articles més citats.

Llegir més

La creatividad en equipo y sus consecuencias: Necesidad de desarrollo de la cualidad humana, de la cualidad humana profunda y de los PACs. Propuesta práctica para la educación universitaria en el management.

Queralt Prat-i-Pubill

La Epistemologia axiològica estudia les motivacions col·lectives humanes, com es creen les estimulacions valoratives, com es gestionen i quines són les seves condicions.
Aquesta ciència és possible perquè l'antropologia d'animal parlant ens permet definir dues dimensions de la realitat, aquella que la paraula acota (la Dimensió Relativa - "DR") i aquella que la paraula no pot definir o representar (la Dimensió Absoluta - "DA ").

Llegir més

ELEMENTOS PARA LA LECTURA E INTERPRETACIÓN DE LOS TEXTOS MÍSTICOS DESDE LAS SOCIEDADES DE TRÁNSITO

Francesc Torradeflot

La lectura de textos místics és un procediment de cultiu intensiu personal i col·lectiu de la qualitat humana profunda que és adequat i acceptable per a les societats de trànsit i de coneixement. L'acte de llegir és alhora personal i col·lectiu perquè hi ha una relació afectiva i mental amb el que llegim però alhora perquè sabem que som molts els que en diferents llocs i èpoques llegim el mateix text. Es tracta d'una espècie de comunió humana. A més, en molts casos, aquesta comunió es visualitza a través de grups de lectura que fan encara més visible la dimensió comunitària del text. Els suports tecnològics innovadors i la comunicació global d'internet s'han generalitzat l'accés a textos de referència de primera qualitat i qualitat. En el present article intentaré mostrar alguns elements per fer aquest procediment concret fàcilment assequible per poder heretar la saviesa dels avantpassats.

Llegir més

EL CULTIU DE LA QUALIDAD HUMANA PROFUNDA EN LES NOVES SOCIETATS INDUSTRIALS

Marià Corbí

En una forma o una altra estem vivint en societats globalitzades i dotades d'unes ciències i tecnologies potentíssimes, que creixen acceleradament per retroalimentació mútua, que són capaces d'alterar greu i contínuament no només les condicions de vida dels col·lectius i societats humanes, sinó també de extingir espècies vivents, d'alterar amenaçadorament l'habitabilitat del planeta, de manipular la vida i les comunicacions interhumanes Per a elles la necessitat de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) ja no és una qüestió optativa, és una qüestió de pura supervivència de la nostra espècie i de la vida en general; ja no és una qüestió gratuïta o pròpia de gents apartades del món, és un assumpte en el qual, a curt termini, ens jugant la supervivència de la vida a la terra.

Cal, doncs, esforçar-se per trobar procediments i estratègies perquè el cultiu de la CHP arribi a tothom i perquè totes les societats la considerin com el que és, una qüestió greu de supervivència. Cal elaborar maneres de cultiu col·lectiu, com en el passat ho van aconseguir les religions, però sense elles.

Presentar la possibilitat del cultiu de la CHP, a les noves societats, sense submissions i com una indagació lliure, és un gran servei per a la gent que ja no pot creure, o que te serioses dificultats per fer-ho, però que desitja poder conrear aquesta dimensió de la nostra condició humana. Seria possiblement el major servei que es podria fer a la humanitat i la vida al planeta. Fins i tot als que encara són creients, els s'eixamplaria el cor.

Llegir més

Si la informació és poder, la qualidad humana és comunicació

Jaume Agustí, Josep Mª Basart

El tema a desenvolupar aquí és la comunicació tal com s'ha transformat en l'actual societat del coneixement (SC). Per a això serà contrastada amb la informació, amb l'objectiu de destacar les diferències principals i les conseqüències que, al nostre entendre, es deriven quan tots dos termes són confosos.
Aquesta confusió es produeix molt sovint, i és deguda a la fascinació general que desperten els avenços de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). Per emmarcar aquest contrast ens referirem sovint a l'obra Communication Power del sociòleg Manuel Castells, professor universitari i director de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

Llegir més

EL DESARROLLO EN COMPETENCIAS Y EL CULTIVO DE LA CALIDAD HUMANA

Teresa Guardans

El sistema educatiu europeu busca donar respostes adequades a les necessitats de formació en el món de la creació de coneixements, en canvi continu. Quin lloc ocupa el desenvolupament de la qualitat humana en el nou sistema educatiu?

Llegir més

LA ESPIRITUALIDAD LAICA BUSCA RECONOCIMIENTO ACADÉMICO. Comunicación.

Teresa Guardans

Voldria compartir algunes dades que il·lustren el trànsit axiològic en què estem immersos, dades relacionades amb la progressiva presència social d'una espiritualitat secularitzada.

En uns pocs anys hem passat de recerques espirituals personals, cultivades "en la intimitat", etiquetades sovint com "espiritualitats a la carta", o ficades totes en un mateix sac New Age i menyspreades des de les religions institucionalitzades, a unes titulacions en espiritualitat amb nivell universitari. I si s'ofereixen és perquè hi ha demanda.En el món empresarial, en l'àmbit educatiu, en el de la salut, etc., es van estenent els aprenentatges relacionats d'una manera o altra amb la pràctica espiritual. I, per tant, es requereixen experts que puguin impartir-los. Els experts en espiritualitat en entorns religiosos es formaven en els seminaris, en els monestirs, els ashrams, les tarikas sufís ... Conseqüència lògica del procés de secularització: si es tracta d'unes capacitats i uns coneixements susceptibles de ser apresos, han de guanyar-se el seu espai en l'àmbit acadèmic.

Llegir més

INDAGACIÓN LIBRE EN TRADICIONES ESPIRITUALES Y DE SABIDURÍA

Francesc Torradeflot

En les societats de coneixement la qualitat humana i la qualitat humana profunda no són un luxe, són una necessitat sine qua non de supervivència perquè són el principal instrument per gestionar adequadament el seu enorme potencial. Per això no podem confondre més el cultiu de la qualitat humana amb els sistemes de creences que, com els coneixem del passat i en les seves restes presents, són sempre fixos i estàtics, amb tota probabilitat de manera irremissible. Les creences i les ideologies ja no serveixen, com en el passat, com a programa col·lectiu per acotar la realitat -funció social de les religions-. L'alternativa és per Corbí la construcció dinàmica i fluida, amb l'ajuda de la disciplina científica de l'epistemologia axiològica, de projectes axiològics col·lectius.

Llegir més

MÁS ALLÁ O CONTRA LA RELIGIÓN

Francesc Torradeflot

Són molts els indicis que apunten a aquesta secularització, però vull fixar-me especialment en l'aproximació de les Nacions Unides al fet religiós.

Les Nacions Unides valoren la religió com un patrimoni cultural, ètic i espiritual comú de la humanitat. Aquesta valoració ha anat sorgint a causa de l'interès per aconseguir que la pau s'aconsegueixi en les ments dels éssers humans. D'aquest interès va sorgir, especialment en l'època de Federico Mayor Zaragoza, la formulació de la cultura de la pau. El desenvolupament d'aquesta cultura va fer que les diferents divisions, especialment la de ciències humanes i la de cultura, fossin conreant el diàleg intercultural i, per això, el diàleg interreligiós que Raimon Panikkar considerava essencial. Aquesta visió inclusiva i pluralista de la UNESCO liquida ideològicament les pretensions d'exclusivisme radical d'algunes ortodòxies i fonamentalismes religiosos o laics, i això filosòficament tot i que encara no teològicament ni pràcticament.

Llegir més