XCEDI La Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós expressa, a través d’un Manifest, el seu rebuig a totes les guerres, sense excepció, i a la justificació que des de les tradicions religioses es pugui fer de les mateixes. Convida a donar suport al Manifest, i a fer-ne difusió i promoció dels valors i compromisos expressats en el mateix.
24. ATENCIÓ I MEDITACIÓ: pràctica, orientacions i recursos
a càrrec de Maria Fradera i Teresa Guardans
Interessar-se i sentir la realitat amb totes les nostres capacitats, reconèixer-la, fer-nos-hi presents:
aquesta és la possibilitat a què obre el cultiu de l’atenció plena, el silenci, la meditació. Durant el cap de setmana treballarem sobre el cultiu de l’atenció silenciada i la meditació, amb moments de lectura i reflexió, proposant pràctiques que ens ajudaran a afavorir la seva integració en la vida quotidiana.
16 i 17 de novembre de 2019
29 de febrer i 1 de març de 2020
6 i 7 de juny de 2020 ( ATENCIÓ, CANVI DE DATA )
Cost: 110 €. Inclou estada des de dissabte fins a diumenge després de dinar. És possible arribar a la casa des de la tarda del divendres, en aquest cas el cost és de 125 €
Els dos caps de setmana, són independents i complementaris entre sí. Es pot participar en un d’ells o en tots dos.
Què aporta la pràctica del silenci?
En el funcionament habitual tot l’espai mental acostuma a estar ocupat per ocupacions, preocupacions, projeccions, interpretacions…
- Generades des d’experiències passades (positives i negatives)
- Relacionades amb expectatives, pors, desigs…: el jo, i les seves necessitats
- La comprensió (reflectida en el monòleg interior) va sola, al seu aire. ¿Qui porta les regnes de la meva vida, estats d’ànim, opcions, actituds, hàbits…?
I si baixem el volum de tot això? Què hi ha aquí? Què/qui sóc? Què veig, què visc, què experimento? Com a primer “efecte secundari”: pacificació, major benestar. Ja només per això, val la pena practicar. Però el que és més important: canvia la percepció de la realitat.
– Com un recipient amb aigua remoguda, quan s’aquieta, tot es va dipositant; pots veure, entendre…
– La realitat (l’exterior i la interior, un mateix) deixa d’estar (tan) manipulada pels motlles adquirits, les expectatives, interpretacions… És com si la comprensió s’alliberés d’alguna cosa que l’atrapa limitant-la: els mecanismes de les necessitats del jo que pretenen tenir l’exclusiva.
– Podem arribar a distingir en nosaltres mateixos: el nivell remogut de les experiències del jo; i un nivell més fondo, més nuclear, més estable. I situar el nostre eix en aquest altre nivell.
De què es tracta
De treballar les nostres capacitats, la nostra comprensió, a dos nivells complementaris.
- Exercitar l’eina cognitiva: l’atenció.
Que l’atenció, habituada a la dispersió, a gestionar mil coses alhora, a saltar, a seleccionar en funció dels coneixements previs, etc. desenvolupi l’altra direcció de la que és capaç: atenció focalitzada, concentrada, atenció “sostinguda”, que es manté plenament receptiva, acollint el que es presenta, sense filtrar en funció d’un mateix. Es deixa sorprendre.
- Baixar el volum del ‘jo’,
Que deixi d’ocupar tot l’espai mental i sensitiu. No es tracta de “castigar al jo”, es tracta de gestionar-lo, situar-lo al seu lloc, alliberar-nos de la seva dictadura.
* * * *
Si s’aprèn a callar és per poder estar totalment alerta, sentint i vibrant, testimoniant allò que hi ha. Es calla per apartar la pantalla que modela i dissenya tot el que ens envolta -i les nostres pròpies vides- en funció de les necessitats. Si callem és per tocar, veure, sentir, amb la nostra carn, per palpar això, ara, aquí, en concret, amb la totalitat de les nostres entranyes i amb allò més potent de la nostra ment.
(M. Corbí. El camí interior, p. 144)
Relacionats
