Cicle de cinema 2009

SINOPSI: Abu Raed (Nadim Sawalha) és un membre solitari de l’equip de neteja de l’aeroport internacional d’Amman. Li hauria agradat molt poder viatjar pel món, però ha hagut de viure el seu somni a través dels llibres i d’alguna conversa amb els viatgers. Un dia troba una gorra de capità a la paperera i se la posa… L’amistat d’Abu Raed amb un grup de criatures que viatjaran pel món a través de les seves històries contrastarà amb les dificultats de Murad, un nen que se sent rebutjat i que mira d’espatllar-ho tot, o amb les de Nour, el jove pilot comercial que ha de fer front a les tensions de la vida a Amman.

Walter Vale (Richard Jenkins) és professor a la Universitat de Connecticut. Passa per la vida com un fantasma des de la mort de la seva dona. S’ha convertit en un autòmat que ha perdut tota la passió per allò que en un altre temps va ser la seva vocació. La rutina el manté en un estat de somnambulisme conscient i acceptat que no requereix esforços, ni representa cap risc que pugui pertorbar el dèbil equilibri que ha trobat per anar tirant en la línia marcada temps enrere. Un dia, però la rutina es trastoca. Ha d’anar a Manhattan, vulgui que no, per donar una conferència. La seva dona i ell tenien un apartament a Nova York que feia temps que no trepitjava. En arribar, troba que hi ha uns inquilins inesperats, una parella d’immigrants sense papers. Tarek (Haaz Sleiman) és músic percusionista, toca el djembe en una banda de jazz en un bar nocturn, mentre que Zainab (Danai Gurira) ven bijuteria feta a mà…

“EL SOL DEL MEMBRILLO” amb Marta Granés

Direcció : Víctor Erice
País: España
Any: 1992
Duració: 139 min
Gènere: Documental

Aquesta és la història d’un artista (Antonio López) que mira de pintar, durant l’època de la maduració dels fruits, un arbre, un codony, que fa temps que havia plantat al jardí de la casa que ara és el seu estudi. Al llarg de la seva vida ha tornat una i una altra vegada sobre aquest tema. Aquest cop el que vol provar és d’introduir els raigs de sol entre les fulles. Des del seu estil que parteix de l’exactitud la tasca és pràcticament impossible. Vol però afrontar-la, amb tensió controlada, sense ni tan sols pretendre acabar una obra, sense més pretensió que la de passar unes setmanes al costat de l’arbre fràgil i generós. La pel•lícula segueix aquesta experiència així com tot el que gravita al seu voltant, en el pas dels dies i de la vida quotidiana a la casa i al jardí. Quan l’hivern anuncia la seva arribada i els codonys madurs comencen a caure, la tasca del pintor arriba al seu punt final. És aleshores quan, en la nit, el pintor ens explica el seu somni.

Walt Kowalski, un treballador jubilat del sector automobilístic, passa el seu temps entre reparacions domèstiques, cerveses i visites al perruquer. Malgrat que el darrer desig de la seva dona era que es confessés, per en Walt –un ressentit veterà de la Guerra de Corea que manté el seu rifle M-1 net i a punt- no hi ha res que calgui confessar. Els que eren els seus veïns de sempre han anat abandonant el barri i han estat substituïts per immigrants hmong del sud-est asiàtic, que ell menysprea. Ofès per pràcticament tot el que es mou al voltant seu, Walt només espera que arribi la seva darrera hora. Fins la nit en que algú intenta robar el seu Gran Torino del 72. Igual de brillant que el dia en que Walt va col•laborar en fer-lo sortir de la cadena de muntatge, el Gran Torino és la causa de que un tímid veí adolescent, Thao, entri en la seva vida quan una panda de hmong el pressionen per a que intenti robar-lo. Aquest serà l’inici d’una peculiar relació entre ells.

Daigo viu a Tokio amb la seva dona Mika. Toca el violoncel des de petit i aconsegueix formar part d’una orquestra. Malauradament però, aquesta es dissol. És aleshores quan frustrat, decideix tornar a Yamagata, la seva ciutat natal, per tal de reprendre la seva vida tot retrobant-se amb una part inconclosa del seu passat. Serà la seva nova feina com a nokanshi (amortallador) la que en aquesta nova etapa el posi en contacte amb la mort per aprendre d’ella el que és la seva vida. Amb un tractament que inclou alguns tocs còmics, Takita normalitza commovedorament el sentit de la vida i de la mort. Amb la mateixa naturalitat amb la que la vida va i ve en aquest món, Takita lliga al fil narratiu una extensa temàtica que travessa les relacions psicològiques, familiars i socials, a partir del seu protagonista.

Bob Harris és un famós actor nord americà en decadència. A canvi d’una generosa remuneració accepta participar en un anunci de whislky japonès que es filma a Tokio. En la seva visita al Japó, experimenta un considerable xoc cultural que el fa recloure’s a l’hotel durant el seu temps lliure. És en el bar de l’hotel on coneix a Charlotte, una dona de vint i pico anys, casada amb un exitós jove fotògraf. Mentre ell treballa, ella passa el temps com pot. Bob i Charlotte tenen molts punts en comú, i ambdós comparteixen el descontent pel que fa a les seves vides. L’amistat entre ells creix i a mesura que exploren junts la gran ciutat, neix la pregunta de fins on arribarà la relació.

Al llarg d’aquest retrat d’aquest reconegut músic de jazz, Keith Jarret parla sobre la importància de la improvisació en la música, sobre els artistes que han treballat amb ell i amb els alts i baixos pels que ha passat la seva vida. L’entrevista principal va acompanyada per material d’arxiu i petits reportatges amb els seus col•laboradors, com Manfred Eicher, Gary Peacock, Charlie Haden, Jan Garbarek, Jon Christensen i altres. Aquestes col•laboracions permeten seguir les diferents etapes de la seva carrera, però, molt especialment, el que ofereix és la possibilitat d’aprofundir de “primera mà” en el sentit de la composició musical, en la recerca que es du a terme per la via de la música. (subtitulada en castellà)