Teresa Losada, l’impuls de la gratuïtat

Amb l’amor no es comercia, no es compra ni es ven, s’ofereix gratuïtament. L’encontre és una actitud interior, una manera de ser, perquè els dics del nostre cor han cedit.
Són paraules de Teresa Losada (1943-2013), que va morir aquest mes d’agost. Monja franciscana, doctorada en semítiques, Santa Maria del Mar (Barcelona) s’omplia fa uns dies de gom a gom en un darrer acte d’homenatge a aquesta dona fora de sèrie, en el que s’hi podien veure tot un ampli ventall de mons culturals i realitats socials.

El mes d’agost va morir Teresa Losada (1943-2013), i fa uns dies Santa Maria del Mar (Barcelona) era plena de gom a gom acollint un darrer acte d’homenatge a una dona fora de sèrie, en el que s’hi podien veure tot un ampli ventall de mons culturals i realitats socials. La Teresa Losada era monja franciscana. Doctorada en Filologia semítica, va ser professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona (1970-1977), fins que ho va deixar per poder-se dedicar de ple al món de la immigració àrab-musulmana. El 1974 havia creat la Fundació Bayt-Al-Thaqafa (Casa de la Cultura, en àrab). Amb seus a Barcelona i Sant Vicenç dels Horts, la Fundació vol donar suport a la població immigrada per mitjà de la inserció laboral, activitats d’alfabetització, cursos de promoció de la dona i de formació professional, així com activitats de suport a la llengua i la cultura àrab
Avui, un equip humà de més de 60 voluntaris i una vintena de professionals, fan que Bayt al-Thaqafa sigui un punt de trobada entre la cultura catalana, l’espanyola, el Magrib, l’Àfrica subsahariana, el sud est asiàtic… i més!

En els darrers anys, quan les onades migratòries generaven preocupació i es temia que alguns barris i poblacions poguessin convertir-se en autèntics polvorins, van començar-se a multiplicar les iniciatives integradores. Però el gest i l’impuls de la Teresa és ben diferent. El 1974 la immigració marroquí era una realitat pràcticament invisible, gens “amenaçadora”… Una realitat que podia passar del tot desapercebuda, excepte per a algú que s’interessava sincerament pels altres, per algú gratuïtament preocupat pel benestar dels nouvinguts. Com la Teresa. I la comunitat de germanes  que li va donar suport. Poc a poc, altres van seguir el seu exemple, però ella va obrir el camí.

Amb el naixement de CETR,  ens vàrem posar en contacte amb les diverses comunitats culturals i religioses de la ciutat; i així vàrem “descobrir” a la Teresa Losada i el treball de Bayt al-Thaqafa; ella va aplaudir la iniciativa i les nostres ganes de donar a conèixer la saviesa de les diferents tradicions, i ens va oferir tot el seu suport. Des d’aquí li mostrem l’agraïment als seus ànims i la seva col·laboració.

Per a conèixer una mica més la seva personalitat i la seva tasca, us convidem a llegir el Quadern que Cristianisme i Justícia li va dedicar l’any 2012 (enllaç).

I escoltar una  entrevista amb ella a Youtube
O llegir les impressions d’Ana M. Briongos, una voluntària de Bayt al-Thaqafa.

Us deixem amb les paraules d’Albert Sáez, director adjunt de EL PERIÓDICO, el dia de la seva mort (27.08.2013):

Aquesta és la història d’una monja franciscana que el 1974 va fundar a Barcelona el Centre Bayt Al -Thaqafa, dedicat al diàleg amb la comunitat àrab-musulmana. Aquesta gesta només podia ser obra d’una visionària o d’algú amb els peus molt bé posats a terra. Aquesta és la història de Teresa Losada, que es va acostar als musulmans quan en aquest país l’Administració encara els anomenava «moros». Aquesta és la història d’una estudiosa que es va doctorar en semítiques però que es va dedicar a les persones. Aquesta és la història d’una activista social que en els anys 80 va traçar des de la societat civil camins pels que després van transitar totes les administracions.

Teresa Losada va morir el diumenge a Sant Vicenç dels Horts, un dels seus camps de treball juntament amb el Gòtic i el Raval. Tenia un somriure pacífic i una veu contundent. Va ser de les primeres persones en aquesta ciutat i en aquest país a intuir els reptes que suposava la convivència entre persones de tradicions religioses tan diverses com la catòlica i la musulmana. Mai se li va acudir plantejar-ho com un problema, sempre ho va veure com un repte i com una oportunitat. Va haver de capejar en temps en els que la jerarquia de l’Església catòlica volia aixecar murs. Però ella sempre va estendre ponts. Va haver de convèncer a molts falsos progressistes de la distància que separa la teoria de la multiculturalitat de la pràctica de la interculturalitat.

Reconeixement
Afortunadament, a la Teresa Losada li van dedicar ja molts elogis en vida, gairebé tants com en la seva mort. Però el més important, el que a ella l’emocionava més, no era que li reconeguessin el que havia fet sinó que organitzacions socials i institucions seguissin el camí que havia traçat: respecte entre comunitats, aproximació des del coneixement mutu, treball conjunt a favor dels drets humans: menjar, escola, religió, llibertat… sense exigir renunciar a uns per tenir els altres.
El Centre Bayt Al -Thaqafa quedarà com a testimoni del que va ser i va fer Teresa Losada. Gent com ella ha evitat moltes fractures en la nostra societat i ha tancat el pas al populisme d’un i altre signe. Gràcies.