Crisi axiològica

L'any 1881, trobem una gran quantitat de referències de Nietzsche en referència a la idea de l'etern retorn, un pensament que marcarà la seva obra de manera molt especial fins al final de la seva producció filosòfica. Potser aquest sigui un dels temes més problemàtics del seu pensament i un dels més subjectes a equívocs en intentar comprendre-ho. Fins i tot Nietzsche, si s'até a l'elaboració de la seva reflexió sobre el tema, va desenvolupant a poc a poc la seva comprensió cada vegada més treballada del pensament de l'etern retorn. El nostre objectiu ha estat intentar treure del pensament de l'etern retorn aquell contingut fonamental que amb tal doctrina es vol expressar. Fonamentalment, en la nostra manera de comprendre l'assumpte, el que Nietzsche planteja amb l'etern retorn no és tant una hipòtesi que pugui ser verificada pel que fa postulat científic, sinó una manera de ser del món i, principalment, d'estar en ell. El pensament més abismal és el de l'afirmació de la vida com a creació i llibertat que afirma i crea en l'etern moviment de recreació de el mateix de la vida, des de i per a la vida.

És important assenyalar que en el present treball compartim d'entrada el plantejament proposat per M. Corbí sobre la situació actual que vivim com a humanitat i que va servir com a títol al 8è. Trobada Internacional CETR l'octubre del 2012: La crisi axiològica arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com manejar-nos en ella. Estem d'acord que el canvi en la nostra manera de viure originat a la primera industrialització i que ha avançat i segueix avançant sense aparentment cap possibilitat de marxa enrere, afectant totes les societats del planeta d'una manera o altra, ha donat inici al que bé es pot considerar la més gran crisi viscuda per la humanitat a la base es troba, com encertadament ho assenyala Corbí, una profunda crisi axiològica: "la crisi axiològica que estem travessant és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història . En què es fonamenta aquesta afirmació?

Des d'aquest espai es comparteix la tesi que l'actual crisi axiològica i el canvi valoral de les societats contemporànies representa l'arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com sabem, darrere de tota crisi econòmica, política, social, ambiental, religiosa, podem trobar una diversitat d'actes humans que atempten contra la convivència social guiats per l'afany de poder, de domini i de lucre que acaben per imposar les condicions de com ens relacionem tant en l'àmbit personal, social, nacional i internacional. Aquests actes que causen conflicte i que són motivats per valoracions que atempten contra l'Altre (persona, comunitat, classe social, raça, credo, poble, cultura, nació) són el nucli de la crisi axiològica, que si bé no és nova perquè sempre han existit relacions de dominació, sí exigeix ​​però, una profunda revisió amb el propòsit de contribuir a la construcció de nous sabers i pràctiques que canviïn aquesta antropologia de poder per un procés d'humanització on es reconegui el profund valor de la vida com a totalitat amb seves intrínseques relacions de coexistència. Fins al moment no hem acabat d'entendre que l'existència humana depèn de la relació amb els altres, del relligament amb el món, amb la natura i amb l'espiritualitat.