Tipus de sistemes de valoració col·lectiva

En les següents pàgines s'exposen i revisen de manera succinta tres grans temes que tenen relació amb l'epistemologia axiològica que busca la construcció de nous sabers i pràctiques que recondueixin la crisi civilitzatòria contemporània. Els tres temes en qüestió, són: les epistemologies del sud, la categoria del Bon viure provinent de cultures indígenes llatinoamericanes i els principis d'epistemologia axiològica de Marìa Corbí. A partir d'això es fa una anàlisi on s'entreteixeixen les diverses postures en la perspectiva de valorar la importància dels exercicis reflexius contextuals i comunicants que contribueixin al camp axiològic en aquests temps de profundes contradiccions.

El president equatorià Rafael Correa està treballant en un projecte l'objectiu és convertir el país en societat de coneixement lliure, obert i social -FLOK-, mantenint els principis ancestrals de la cultura indígena andina recollits com el Bon Viure o Sumak Kawsay. És a dir el seu desig és aconseguir el trànsit, per a gran part dels equatorians, de societat preindustrial a societat de coneixement. Un gran repte. El treball que presentem pretén aportar des de l'epistemologia axiològica (EA), elements teòrics perquè el trànsit d'una cultura a una altra completament diferent no impliqui una pèrdua de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda present en la saviesa de la cultura que es ha d'abandonar. Aquest és un greu problema que s'ha d'estudiar, perquè segons la hipòtesi de la qual partim, totes les cultures pre-industrials han de transformar-se en industrials, i les industrials en societats de coneixement.

L'estudi de la funció dels relats en la construcció i desenvolupament del projecte axiològic de l'organització és una investigació recent, de finals dels anys 90. En aquest escrit pretenem mostrar una primera anàlisi de les diverses aportacions des dels corrents del "storytelling" , "narratives", "rhetorics" a l'ús dels relats en les organitzacions. El context per al sorgiment de l'interès per l'ús dels relats està en les preguntes que es fan els empresaris, gestors i emprenedors: Com persuadeixes als empleats per canviar? ¿Com aconsegueixes que treballin junts? Com ​​comparteixes el coneixement? Com controles i tranquil·litzes la circulació de rumors? Com comuniques qui ets i el que t'importa? Com ​​transmets valors? Com dirigeixes a les persones cap al futur que el teu visualitzes? (Denning, 2004). La preocupació és clara, no sabem com es fa tot això, i aquestes preguntes són claus per poder organitzar a un conjunt d'individus cap a un fi comú. Sabem que organitzar, cohesionar i motivar els éssers humans no es pot fer mecànicament ni seguint regles ni tècniques. Així, si l'organització d'una empresa depèn de la coordinació de les voluntats individuals, però no sabem fer això explícitament, amb un saber que es pugui comunicar i ensenyar a tot aquell interessat en cohesionar i coordinar equips, llavors, què s'ensenya a les escoles de gestió i direcció d'organitzacions?, què és el management? Poden els relats apuntar cap a noves possibilitats de comprensió i gestió?