El cultiu de la qualitat humana en una cultura de ciència i tecnologia

“No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes sorgeixen a partir de la lectura de nombrosos textos de saviesa, de tradicions i èpoques ben diferents, que subratllen que els éssers humans ens veiem des d’una perspectiva equivocada, i que aquest error és l’arrel de la infelicitat. En diàleg amb en Marià, repassarem algunes d’aquestes afirmacions, mirarem d’aclarir dubtes, de treure’n les conseqüències. En resum, reflexionarem sobre la vida, sobre el sentit de les nostres vides.

Vivim una època de canvi accelerat. Les societats de coneixement, sostingudes per la ciència i la tecnologia, han deixat enrere les antigues formes d'organització simbòlica, els mites i les religions que durant mil·lennis van donar sentit i cohesió a la vida humana. Aquesta transformació ha portat llibertat, autonomia i creativitat, però també un buit de sentit. Durant aquestes dues sessions, explorarem els fonaments antropològics, culturals i epistemològics que sustenten la seva visió.