Obrir els ulls

Quina és aquesta Terra tan buida de Tu
perquè aixequin la mirada buscant-te en el cel?
I Tu, veus que aparentment et miren,
sense veure’t en la seva ceguesa.
(Husain Mansûr Hallâdj -poeta místic, s.IX-)

Si alguna cosa caracteritza l’àmbit de l’experiència religiosa és el de tractar-se d’un àmbit que vol mostrar aspectes de la realitat que escapen les paraules; ens vol dur més enllà del món pla d’una sola dimensió, per mostrar-nos aspectes inefables de la realitat. Les paraules dels mestres religiosos conserven el seu sentit pels homes i dones d’avui si es situen en aquesta perspectiva. Ni és fàcil atendre a la realitat subtil, ni és fàcil parlar-ne. Cal afinar, cal aprendre a situar-se davant de qualsevol fet amb ànim de recerca, disposats a descobrir-hi més i més cares.

Descripció de la proposta

Es tracta de posar els nens i nenes en situació d’adonar-se que hi ha realitats difícils d’acotar, d’abastar. Realitats que anomenem amb una paraula però que tenen moltes cares; realitats difícils de conèixer i comprendre si no en tenim alguna experiència. Les paraules ens ofereixen pistes, però l’experiència de la realitat … és una altra cosa.

Tot això com una predisposició, un crear les condicions per ser sensibles a la immensitat, complexitat, meravella, subtilesa del que hi ha.

La proposta concreta és aprofitar la tardor per abordar-la des d’aquesta òptica. Per tant, tot el que tinguem a l’abast per enriquir-la i donar-li vida, valdrà la pena.

Destacaríem tres moments. Un primer moment de conversa col•lectiva on poder parlar de la tardor. És el moment de constatar la dificultat de parlar-ne, la impossibilitat d’esgotar tot el que la tardor és, ens evoca,…; la dificultat de fer entendre què és a algú que no l’ha viscuda mai.

Un segon moment per a llegir, escoltar, contemplar expressions sobre la tardor en diferents llenguatges. També per descobrir i comentar què ens aporta cada llenguatge i valorar-los tots. Cada llenguatge fa possible una perspectiva, fa patent algun aspecte d’aquesta realitat de moltes cares.

Un tercer moment al servei de l’expressió. Poder fer visible la tardor en un mural, a la classe, a l’esplai…Recollir fotografies, dibuixos, fulles, poemes, escrits, paraules, dites, festes,… i “vestir” un espai de tardor.

Potser fora bo al final de les activitats comentar altra vegada per què pot ser difícil explicar la tardor a algú que no la coneix… i veure com s’han enriquit els seus comentarisn i punts de vista, després del recorregut.

FITXA DIDÀCTICA

Edat: És una proposta per a Primària, adaptable a un ventall ampli d’edats.

Objectius:
• Constatar que hi ha realitats difícils d’abastar
• Reconèixer que els diferents llenguatges ens acosten a diferents cares, aspectes, matisos de la realitat.
• Adonar-se que ens costa comprendre realitats que no coneixem.
• Desenvolupar i educar la sensibilitat i la finesa
• Alimentar i conrear l’admiració i el respecte per la realitat.

Activitats:
• Lectura o narració del conte de l’Indi errant que ens dugué la tardor, si és possible. Si no, recollida inicial d’elements que predisposin a tractar el tema de la tardor.
• Conversa col•lectiva tenint en compte:
– en què pensem nosaltres quan pensem en la tardor
– com explicaríem la tardor a algú que viu al desert o a l’Antàrtida. Què és? Com és? Ho podríem explicar només amb paraules? (Es pot fer per grups)
• Què ens fan descobrir altres llenguatges? Què ens fan entendre, què ens mostren de la tardor?:
– llegir i aprendre poemes sobre la tardor
– escoltar La Tardor de Vivaldi
– recollir fotografies, pintures,…: observar-les
• Expressem i mostrem què és la tardor per a nosaltres: esciure poemes, fer dibuixos i pintures, cantar alguna cançó,…

Pensar de quines maneres es pot fer visible la tardor, i fer-ho.