Error
No s’ha trobat la pàgina. Prova a utilitzar el buscador per trobar entrades relacionades
Últims articles
La construcció de relats col·lectius, un repte del segle XXI
Cada societat ha viscut segons un patró col·lectiu que orientava al grup, oferint-li un sentit de vida al grup i als individus. La mil·lenària forma de desenvolupar projectes col·lectius està ara desapareixent per a no tornar més. La seva construcció és ara a les nostres mans i sota la nostra responsabilitat. Estarem a l'alçada qualitativa necessària per tal d'exercir aquesta responsabilitat adequadament? L'últim llibre de Y.N. Harari posa de relleu la necessitat de prendre consciència d'aquest gran repte.
Debilitat i agressivitat humana
Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.
Shodoka, el “Cant de la Veritable Via”: una selecció
Petita selecció d'un text essencial del budisme zen. L'autor és Yongjia Xuanjue (665-713), conegut també com Yoka Daishi ("Daishi" -gran mestre-, nascut a Yoka, a la Xina), i en aquest Cant insisteix en la importància de veure i viure des de la profunda qualitat humana, des del que veritablement som. "Tothom posseeix en sí mateix un inesgotable tresor de llibertat" del que tothom podria beneficiar-se.
L’amic Bhakti Das ens ha deixat
En Bhakti Das ens ha deixat. A finals d'agost el cor li va fallar mentre era en un ashram al Canadà. Tots els que l'hem conegut el trobarem molt a faltar; en Bhakti, impregnat de la música i de la saviesa de l'hinduisme, ha estat col·laborador d'aquesta casa des dels inicis: concerts, xerrades, cursos, pràctiques de silenci... sempre tenia el "sí" a punt. El planeta queda més apagat sense el seu riure, la seva gran cordialitat, la seva música i la seva gran vàlua personal.
Raons pel cultiu intensiu de la gran qualitat humana
Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.