Error
No s’ha trobat la pàgina. Prova a utilitzar el buscador per trobar entrades relacionades
Últims articles
Una epistemologia axiològica
Extracte de l'obra recentment publicada: La construcción de los proyectos axiológicos colectivos. Principios de epistemología axiológica. Bubok, 2013.La pretensió d'aquest escrit no és només teòrica, sinó també pràctica. Quin sentit tindria intentar construir una epistemologia axiològica, que és un saber sobre tots els fenòmens axiològics humans, sobre les seves funcions, la diversitat d'aspectes en què es presenta, com es van construir en el passat i com poden construir-se en el futur en les nostres condicions culturals, les interpretacions epistemològiques que…
“El temps no és or, el temps és vida”
A primers d’abril moria José Luís Sampedro, economista i novel·lista. S'ha apagat la veu d'un escriptor i humanista que mai va callar quan es tractava de denunciar injustícies. Reproduïm uns pocs fragments del llibre Escribir es vivir, així com algunes frases aparegudes en premsa les darreres setmanes. I, finalment, el seu Pròleg a l’obra de Stephane Hessel, Indigneu-vos. Algunes frases de Sampedro: Des que, quan era petit, Salgari em va portar a viure entre els bucaners del Carib,…
Una epistemologia axiològica
Marià Corbí Extracte de l'obra recentment publicada: La construcción de los proyectos axiológicos colectivos. Principios de epistemología axiológica. Bubok, 2013. La pretensió d'aquest escrit no és només teòrica, sinó també pràctica. Quin sentit tindria intentar construir una epistemologia axiològica, que és un saber sobre tots els fenòmens axiològics humans, sobre les seves funcions, la diversitat d'aspectes en què es presenta, com es van construir en el passat i com poden construir-se en el futur a les nostres…
Cants
Sri Sankaracarya, Sankara, savi de l'Índia, del s.VIII, la veu més "clàssica" de la filosofia vedanta advaita. És una tria de: Shankaracharya. Hymnes et chants vedantiques. Paris: M. Allard; eds. Orientales, 1977. 76 p. -- Para puja -L'adoració suprema- Com venerar al que és indivisible, immutable, del qui l'essència és unitat, que és sense segon, que és Ésser, Consciència, Beatitud? On invocar Aquell que és el Tot? On és el seu tron? De què li serveixen les ablucions a Qui és sense taca, les vestidures a Qui tot ho conté, el cordó sagrat a qui és més enllà de qualsevol casta? Per què balancejar llums davant Aquell que és la llum mateixa?
Rèmora. Viuríem millor sense política?
Publicat a l’obra col·lectiva: J.M. Vallès y X.Ballart (ed.) Política para apolíticos. Ariel, 2012. pgs. 79-84. Escrita per experts en ciència política, l’obra vol “afinar la crítica sobre la pràctica democràtica per a fer més viable la seva transformació, la seva millora”. La política està mal vista i encara pitjor valorada. Pateix d'un intens descrèdit que la converteix en la diana contra la que llencem els dards de les nostres frustracions. Veiem la política com una rèmora i, per tant,…