La saviesa a

“Fa molts anys, a les llunyanes terres d’Aràbia, un noi, Muhàmmad, pasturava les ovelles del seu oncle Abu Tàlib. Muhàmmad havia nascut vers l’any 570 a la Meca...” Quin era el món en el que va créixer el profeta Muhàmmad? Quina societat, quines creences, quines formes de vida? Quina transformació aporta la seva predicació? Una aproximació a l'islam a partir d’una narració que forma part del llibre Les religions, cinc claus (Octaedro, 2007)    descarregar tot el capítol MUHÀMMAD. Una sola tribu Fa molts anys, a les llunyanes terres d’Aràbia, un noi, Muhàmmad, pasturava les ovelles del seu oncle Abu Tàlib. Muhàmmad havia nascut vers l’any 570 a la Meca, una ciutat que es troba a les muntanyes que voregen el Mar Roig, en una zona de pas per a les caravanes de mercaderies. Com la majoria de les ciutats d’aquell temps, els carrers de la Meca eren estrets i…

Ubuntu és un concepte propi de la nostra Weltanschauung africana, de la nostra cosmovisió. En xhosa diem: "Umntu ngumtu ngbantu". Aquesta expressió és molt difícil de traduir, però podríem dir: "Una persona és persona a través d'altres persones". Necessitem altres éssers humans per aprendre a ser humans, ja que ningú arriba a la vida ja desenvolupat com a humà. No sabríem com parlar, caminar, pensar i menjar com éssers humans si no aprenguéssim d'altres éssers humans com fer aquestes coses. Per a nosaltres, l'ésser humà individual és una contradicció en els termes.

Text publicat a: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. Dos joves brahmans, Vasettha i Bharadvaja, discutien un dia sobre el que els feia ser uns éssers superiors als altres. - Som brahmans per naixement. Si tu i jo hem nascut brahmans és gràcies als mèrits acumulats en les nostres vides passades -va opinar Bharadvaja-. - I allò que facis en aquesta vida què? -li va dir Vasettha.

Els ensenyaments de SRI RAMANA MAHARSHI  (fragment de: Sé lo que eres. J.J. de Olañeta, 2005) P: Com pot desenvolupar-se un grihastha (cap de família) per abastar moksha (alliberament)? Ha de convertir-se necessàriament en captaire per assolir-la? R: Per què penses que ets un grihastha? Si et fas sannyasi (monjo errant), et perseguiran pensaments que ets un sannyasi. Tant si romans com a cap de família com si renuncies i marxes a un bosc, la ment et continuarà perseguint. L’ego és la font dels pensaments que crea el cos i el món, i et fa pensar que ets un grihastha. Si renuncies, l’únic que faràs serà substituir el pensament de grihastha pel de sannyasa, i convertir el bosc en una llar. Però els obstacles mentals sempre seran amb tu. Fins i tot arribaran a fer-se molt més potents en un entorn nou. No serveix de res canviar d’entorn. L’únic obstacle…

Presentem un escrit del professor japonès Daisetz T. Suzuki (1870-1966), important estudiós i també coneixedor vivencial del Budisme Zen, que va treballar per fer comprensible el més profund de la saviesa del Budisme Zen a la mentalitat del segle XX. En aquest text trobem la seva reflexió sobre l'origen i primera evolució de tot sistema religiós al qual se li suposa un fundador. Tracta de l'impacte de la personalitat del mestre en els seus seguidors i de com, després de la seva mort, allò que ell era: unitat de vivència i coneixement, es transforma en doctrina i a la seva persona se la sacralitza. És una reflexió lúcida i lliure sobre el fenomen de l’originació d'una religió; no té en compte, però un dels elements crucials en l'estructuració de tot sistema religiós: la funció social cohesionadora. «Para comprender plenamente la constitución de cualquier religión existente, de larga historia, es aconsejable…