La saviesa a

Reflexions africanes, en aquests dies que Tombuctú viu tota la cruesa i la inhumanitat de la guerra. Es tracta d’un capítol del llibre de Jean-Bosco Botsho:  Lugares sagrados de África, la cuna de la humanidad. (Océano-Ámbar, 2012) La paraula "Tombuctú" evoca una infinitat d'imatges i una meravellosa simfonia de consonàncies musicals, un ésser o un lloc que té la capacitat d'estar, a la vegada, aquí i a tot arreu, de pertànyer, alhora, al passat i al present, i de projectar-se cap al futur. ¿Hi pot haver un ésser o un lloc com aquest?   La palabra “Tombuctú” evoca un sinfín de imágenes y una maravillosa sinfonía de consonancias musicales; un ser o un lugar que tiene la capacidad de estar, al mismo tiempo, aquí y en todas partes; de pertenecer, a la vez, al pasado y al presente, y de proyectarse hacia el futuro. ¿Pueden existir un ser o un…

Jesús neix i viu en un dels moments més difícils de la història del poble d'Israel, pocs anys abans de la destrucció del Temple i de l'expulsió de Jerusalem, moment de fortes tensions a l'interior del judaisme. En aquest marc, com interpretar les actituds i les paraules de Jesús? Quina seria la seva opció, quin el seu missatge? I després d'ell, què? Un relat que busca situar el mestre de Natzaret en el seu context. (El text forma part de: T. Guardans. Les religions, cinc claus.. Octaedro, 2007. 143 p.) descarregar el capítol sencer Alguns dels seus companys ja havien marxat cap a les muntanyes, per reunir-se amb els que lluitaven contra l'invasor. Per reunir-se amb els valents. "Cal expulsar als romans!" -insistien-. No importava el preu: emboscades, assassinats, cases incendiades... "Per servir Déu" -deien-. "Els col·laboracionistes la pagaran cara!".   També el seu pare, quan vivia, havia rebut amenaces…

text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.

Els ensenyaments de Rabí Hil·lel han donat peu a molts treballs de reflexió, són presents en la vida jueva des de fa més de dos mil anys. La història d’aquest mestre ens permetrà apropar-nos al judaisme i a alguns aspectes clau d’aquesta tradició. [El text pertany al llibre de T. Guardans: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. 143 p.]   “Quaranta anys va treballar, quaranta anys va estudiar i quaranta anys va ensenyar”…: això és el que expliquen de rabí Hil·lel, un dels savis més grans del poble jueu. Les seves paraules no han deixat de ser estudiades des de fa més de 2000 anys. Hil·lel va néixer a Babilònia al sí d’una família humil, al segle I a.C. Com qualsevol altre noi del seu temps, havia estudiat les sagrades Escriptures. Als tretze anys se les sabia fil per randa: havia arribat per ell el moment de celebrar la Bar…

Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?