ENYORE UN TEMPS
Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l'enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta. Vicenç Andrés Estellés, Cançoneret de Ripoll
TODO SER ES OTRO Y TODO SER ES ÉL MISMO
Zhuang Zi (1) Del libro II. De la unidad de los seres. La gran sabiduría abarca, la pequeña distingue; las grandes palabras son brillantes, las pequeñas son verborrea. Durante el sueño el espíritu del hombre está confuso; durante la vigilia, su cuerpo no está quieto; demasiado enmarañado es su trato con el mundo, que el día entero andan intrigando los unos contra los otros. Hablan para dar largas, o para engañar, o para ocultar sus intentos. El pequeño temor los deja abatidos, el grande paralizados. Disputan con el “es-no es”, cual si saetas se lanzaran con ballesta; se obstinan en sus opiniones, cual juramentados que resisten y no cejan; se debilitan como el otoño-invierno, y día a día se van extinguiendo; se hunden en la acción, y ya no es posible hacer que vuelvan; se contristan como si estuvieran amarrados, y cuanto más viejos más incapaces de romper sus…
SOM PARTS DEL TOT
Jane Goodall (1) L'existència a la selva em va absorbir per complet. Va ser un període molt especial, en el que estar sola es va convertir en una forma de vida, en una oportunitat perfecta per meditar sobre el significat de l'existència i del meu lloc en ella. Però estava massa ocupada aprenent coses sobre la vida dels ximpanzés com per preocupar-me pel sentit de la meva. Havia anat a Gombe a desenvolupar una tasca concreta i no a alimentar el meu interès per la filosofia i la religió; no obstant, és cert que aquells mesos a Gombe van contribuir a modelar la persona que sóc avui. I hauria demostrat molt poca sensibilitat si el miracle i la infinita fascinació d'aquell nou món no haguessin exercit una profunda influència en la meva manera de pensar. Cada dia m'acostava una mica més als animals i a la natura i, per tant,…
CONSCIÈNCIA PLANETÀRIA
Jaume Patuel i Puig* Les paraules consciència i planetària ens portaran al fil de l’article d’avui. Consciència vol dir saber amb.... Tenir coneixement de si mateix i de l’entorn. Anar a fons de l’interior de la nostra espècie humana. El famós apotegma grec: Coneix-te a tu mateix. Evidentment, no un simple coneixement intel·lectual de com funciono, sinó més a fons, qui sóc i perquè sóc. Planeta ve del grec, que significa “jo vagabundejo”. Vagabundejar és anar d’una part a una altra. No hi ha lloc fix. És dinàmic. I el planeta és aquell astre que no té lloc fix en contraposició als estels que no es mouen, són fixos. Aleshores, consciència planetària és una consciència dinàmica, energètica que busca el seu lloc. L’ésser humà li cal en aquests moments un canvi de lloc, un moure’s per trobar un altre nivell de coneixement. Un altre nivell de consciència. Fent servir una…
L’Alcorà i les seves intuïcions espirituals fonamentals
Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona i professor del CETR---L’Alcorà tot ell gira al voltant del tawhîd o principi de la unitat absoluta de l’existència, que queda condensat en la fórmula “Lâ ilâha il·lâ Al·lâh”, “No hi ha més divinitat que Déu”, i fins i tot “Lâ ilâha il·lâ Hû”, “ No hi ha més divinitat que Ell”. Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del que es desprèn una concepció holística de l’existència com a un tot integrat.Això no obstant, resseguint les passes fetes per Muhàmmad, fins allà on ho permeten les dades que d’ell disposem i el que aconseguim intuir del que va ser la seva experiència espiritual, podem afirmar que el Profeta no arrenca del tawhîd, sinó que hi arriba, la qual cosa apareix explicitada en els passatges alcorànics més significatius referits als signes, tal com veurem més endavant. Per tant, del tawhîd no s’hi…