LA PUERTA SIN PUERTA: CUARENTA Y OCHO KOAN

Mumon Ekai.
LA PUERTA SIN PUERTA: CUARENTA Y OCHO KOAN
Palma de Mallorca, J.J. de Olañeta, 2009. 116 p.

La pràctica del budisme Zen posa l’accent en la via de la meditació per a copsar experiencialment “allò” innombrable que escapa a la percepció d’una ment conceptual i uns sentits, domesticats al servei del jo. Els mestres aprofitaven qualsevol motiu per a fer saltar les comportes de la captació dels deixebles. El vol d’un ocell, el so d’una campana, una pedra, un gat… qualsevol ocasió pot servir per sotragar l’atenció. Aquest esforç va quedar recollit en centenars d’anècdotes paradoxals, frases o petits diàlegs aparentment absurds -els koan-, com la qüestió que un dia va plantejar Goso (s.XI): “quan un búfal creua la tanca i s’acosta a la vora de l’abisme, les banyes, el cap i les peülles bé que passen. Però perquè no passa la cua?”

Des del segle IX l’escola de Lin-Chi (Rinzai, en japonès) va sistematitzar la indagació dels koan i en va fer l’element cabdal de la meditació. Aparegueren col•leccions comentades de koan, com la que us proposem: una tria de 48 casos, realitzada per Mumon Ekai (1183-1260). És una de les compilacions més clàssiques (el 1993, Zendo-Betania la va editar amb comentaris de Koûn Yamada). Un altre bon exemple seria La flauta de hierro (Edaf, 2001), una tria duta a terme pel mestre Genro (s.XVIII). Els koan conviden a tastar el sabor de la saviesa Zen.