L’autoconducció
selecció del text de Geneviève Lanfranchi (1912-1986): La formation de soi par soi. La pratique. Beauvais, La Table Ronde, 1977. La idea fonamental sobre la que voldria atraure l’atenció és que la font de l’energia és el desig. Gairebé només cal enunciar-ho perquè es faci evident. Val tant per la vida animal, pel depredador observant la presa i el mètodes…
Desprendre’s de coneixements
fragments del llibre: Cantos de eternidad. La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawî”. Cetr, 2011.Hi ha gradació entre els profetes i mestres de l'esperit? Si els profetes i mestres de l'esperit parlessin de continguts objectivables, de formes, de projectes de vida, de lleis, de veritats formulables, podria haver gradació entre ells, uns podrien ser millors que altres. Però totes aquestes…
La pràctica de la meditació
extractes de: Vida en plenitud. Apuntes para una espiritualidad transreligiosa. PPC, 2012. Meditar és la pràctica que ens permet créixer en consciència, sortir de la foscor, del somni de la ignorància i de la confusió, i endinsar-nos en l'espai obert i lluminós de la presència. Però, en realitat, meditar és molt més que una pràctica i infinitament més que un…
Deixar-se tocar per cada pas
Selecció de l'obra de Rafael Redondo El brotar del asombro: intuiciones, fulgores, pensamientos… (Mensajero, 2012) Habitar cada moment és habitar el cos. L'escolta que és obertura, l'atenció al Gran Silenci. Obrir-se no només al que succeeix, sinó a allò que som. Atents a la vida, amb el dit alçat d'aquell antic mestre zen. Habitar cada momento es habitar el cuerpo…
La necessitat de reconeixement. Reflexions.
La veritable relació amb els altres significa no buscar en el rostre d'altres el reconeixement de la meva pròpia identitat, de la meva importància, de la meva pròpia estima. Qui viu de l'aprovació i el reconeixement de fora, viu en l'angoixa i en la inquietud constant. No hi ha res més fràgil i voluble que l'atenció i l'estima dels altres…