Motivació i atenció. L’impacte de “l’economia de l’atenció” de cara al cultiu de la qualitat humana
Teresa Guardans Estem vivint els efectes de l'anomenada “economia de l'atenció” o “capitalisme de l'atenció”, un model econòmic que basa l'obtenció de beneficis en la captació i la manipulació de l'atenció de milers de milions d'éssers humans. Un model econòmic que desenvolupa tota mena de recursos i estratègies per tal de capturar l’atenció humana en l’entorn digital, fragmentant-la i allunyant-la de l’entorn “presencial”, per tal de crear necessitats i dependències que generin demandes que el mercat s’encarregarà de satisfer. Quins efectes pot tenir sobre el desenvolupament de la qualitat humana? Ens fixarem en alguns factors ben concrets.
Les idees: Humà i Intel·ligència Artificial
Queralt Prat-i-Pubill Escric aquest text en un moment d’avanç accelerat de la Intel·ligència artificial (“IA”). Aquest fenomen no només afecta a la nostra manera de treballar o de comunicar-nos, sinó que incideix en la nostra concepció de coneixement, la realitat i el món. En resum, les nostres concepcions i, per tant, afecta a la creació del nostre futur. Dos aspectes fonamentals m’animen, un, la comprensió, de quines son les idees que es socialitzen sobre la IA i la segona, algunes reflexions sobre la nostra concepció de què vol dir ser humà quan els sistemes de IA poden desenvolupar tasques “intel·ligents” millor que nosaltres.
El trànsit cap a les societats de coneixement des de la perspectiva del capitalisme reinventat o multicapitalisme: una crítica
José Manuel Bobadilla L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.
El sentit de la vida per als joves
Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
Proposta als joves de les societats del coneixement: una simbiosi amb les generacions sèniors
En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?





