Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Walt Whitman. Hojas de hierba
Todas las verdades aguardan en todas las cosas,
Ni se apresuran ni se demoran,
No precisan el forceps del cirujano,
Para mí lo mínimo no es menos importante que lo demás,
(¿Qué puede ser mayor o menor que un roce?)
Ni la lógica ni los sermones convencen,
La humedad de la noche me penetra con más intensidad.
(Sólo lo que por sí mismo es evidente a cualquier hombre o
cualquier mujer, es así,
Sólo es así lo que nadie niega)
Una gota y un minuto me bastan para sosegar mi cerebro,
Creo que los húmedos terrones serán alguna vez amantes y
Lámparas,
Y que el alimento de un hombre o de una mujer es un compendio
De compendios.
Y que lo que los atrae y los une es una cumbre y una flor,
Y que se ramificarán infinitamente hasta saberlo todo,
Y hasta que todos nos deleiten y los deleitemos a todos.
Walt Whitman. Hojas de hierba. Editorial Lumen, 1997
Relacionats
