Art, poesia i música

Pere Rius «... No totes les idees floreixen quan jo vull, ni com jo vull. Hi ha períodes de creixement exuberant i períodes de repòs, com les estacions. I potser en aquests períodes de “descans”, quan sembla que no passa res, és quan el “sòl” interior s’està regenerant …» En aquest article, el pintor Pere Rius ens permet acompanyar-lo a l’interior del procés creatiu. Ens parla d’indagació, d’humilitat, d’espera, d’acceptació, d’ofrena, de cultiu...

Sebastiao Salgado El mes de maig (2025) moria Sebastiâo Salgado, el fotògraf brasiler que a través de la seva obra va documentar els grans reptes contemporanis: migracions, treball, medi ambient... A tall d’homenatge, compartim alguns fragments finals del llibre autobiogràfic: "De mi tierra a la Tierra. Memorias" (La Fábrica, 2023. 164 p.) Un llibre que val la pena assaborir a poc a poc.

John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.

Marià Corbí ens presenta el seu nou llibre de poemes. Ens diu l'autor: "Expresso el que sento per poder-ho sentir. els meus pobres versos no sé si arriben a la categoria de poesia, però són meditacions serioses sobre un tema que obsessiona el meu cor i la meva ment: saber què diuen les coses, el misteri dels mons immensos. Això d'aquí sense per què, que m'inclou a mi mateix, allò absolut i gratuït"

Daniel Barenboim El director d'orquestra Daniel Baremboim i el seu amic Edward Saïd (palestí, activista, professor universitari i crític literari), compromesos amb la pau entre Israel i Palestina, van fundar una orquestra que reunia músics d'Israel, Palestina i altres països àrabs. Baremboim reflexiona aquí sobre la necessitat del reconeixement mutu. "Per descomptat, l'Orquestra no pot portar la pau -escriu-. No obstant això, pot crear les condicions per a una base d’entesa sense la qual ni tan sols és possible parlar-ne."