La saviesa a

Teresa Guardans Em fa feliç poder anunciar que surten a la llum els escrits de la Geneviève Lanfranchi. Els qui m'han anat seguint aquests anys potser m'han sentit parlar d’ella, citar-la, o comentar que esperava, algun dia, poder donar a conèixer la seva obra i el seu itinerari. Doncs ja tenim aquí el llibre: "GENEVIÈVE LANFRANCHI. A LA RECERCA DE L'EXISTÈNCIA ESSENCIAL" (Universo de Letras, 2026), en paper i en e-book, edició en català i edició castellana. Per què aquesta dèria meva per una autora francesa, pràcticament desconeguda? Quin és el seu valor? Així responc a aquestes preguntes a la primera pàgina del llibre:

Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.

Jane Goodall "Que trist seria, vaig pensar, que els humans perdéssim el sentit del misteri, la capacitat d’admirar i sentir aquest profund i  corprenedor respecte..." Jane Goodall ha deixat infinites aportacions; entre elles, ens ha ensenyat a mirar, a practicar una mirada de comunió amb el desplegament de l'existència, fins sentir el misteri del qual tota vida forma part. Volem recordar unes paraules seves, que ja vam compartir en aquest espai fa uns anys. Provenen d'un bell llibre autobiogràfic: "Gracias a la vida" (Mondadori).

John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.

Marià Corbí Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d'una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar. Diu l'autor: "Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l'assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l'hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s'ho emporti la riuada de la història."