LES ANALECTES DE CONFUCI

Així parlava Confuci, a la Xina, s.VI a.C.: No naixem humans. És responsabilitat de cadascú desenvolupar la seva “humanitat” –rén-, la qualitat humana. Desenvolupar-se plenament com a ésser humà ni va sol, ni és patrimoni d’un determinat escalafó social. Aquesta va ser la revolució que va plantejar l’ensenyament de Confuci: la “humanitat” s’acreix i és a l’abast de tothom que vulgui fer-ho. Com? Què cal fer?

En l’esquema tradicional ideal, que el mestre Kong (Kong Fu-zi) posava com a model, el rei (wang) era el dipositari de la virtut (de) del cel (tian), per això era anomenat el «fill del cel» (tian zi) i tenia poder polític i religiós. Si el fill del cel no s’apartava de la via (dao o tao) del cel tot seguia espontàniament el curs normal, correcte, harmònic i equilibrat. Però en temps del mestre Kong tota aquesta harmonia costava de veure: violència, guerres inter-regnes, lluites de poder de tota mena i misèria de les capes socials inferiors. D’aquí que el mestre es preocupés per com recuperar el camí de la vida, el Tao (o Dao). Si la via hereditària s’havia mostrat tan fràgil, caldria posar l’accent en la via de l’aprenentatge. Per això no només ensenyava als joves nobles, sinó a tot aquell que tingués desig d’aprendre. Acceptava com a paga allò que l’alumne li pogués oferir.
A la seva mort els seus deixebles van reunir les seves dites, i també algunes converses i anècdotes de la seva vida, en un llibre que va rebre per títol Lun Yu, que vol dir “paraules escollides” (o “analectes”, que significa el mateix).
Les paraules de Confuci han marcat la vida xinesa des d’antic. Traduides a quantitat de llengües són font d’inspiració per a molts.

En aquesta sessió d’introducció al Lun Yu, les Analectes, situarem breument la figura de Confuci i mostrarem alguns dels temes clau del seu ensenyament sobre com realitzar la pròpia “humanitat”, com desenvolupar la qualitat humana per esdevenir veritables éssers humans, a través d’una tria de textos de l’obra que tindrem ocasió d’assaborir.