Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
LES ANALECTES DE CONFUCI
dimecres 14 de desembre, de 19:30 a 21:00 h.
aportació voluntària
“Com podria pretendre afirmar que ja sóc humà? Tot el que puc dir és que ho intento amb tot l’interès i que n’ensenyo als altres sense defallir…” –diu Confuci. I les seves lliçons “d’humanitat” (rén), poden ser explorades avui, des dels reptes del segle XXI.
Així parlava Confuci, a la Xina, s.VI a.C.: No naixem humans. És responsabilitat de cadascú desenvolupar la seva “humanitat” –rén-, la qualitat humana. Desenvolupar-se plenament com a ésser humà ni va sol, ni és patrimoni d’un determinat escalafó social. Aquesta va ser la revolució que va plantejar l’ensenyament de Confuci: la “humanitat” s’acreix i és a l’abast de tothom que vulgui fer-ho. Com? Què cal fer?
En l’esquema tradicional ideal, que el mestre Kong (Kong Fu-zi) posava com a model, el rei (wang) era el dipositari de la virtut (de) del cel (tian), per això era anomenat el “fill del cel” (tian zi) i tenia poder polític i religiós. Si el fill del cel no s’apartava de la via (dao o tao) del cel tot seguia espontàniament el curs normal, correcte, harmònic i equilibrat. Però en temps del mestre Kong tota aquesta harmonia costava de veure: violència, guerres inter-regnes, lluites de poder de tota mena i misèria de les capes socials inferiors. D’aquí que el mestre es preocupés per com recuperar el camí de la vida, el Tao (o Dao). Si la via hereditària s’havia mostrat tan fràgil, caldria posar l’accent en la via de l’aprenentatge. Per això no només ensenyava als joves nobles, sinó a tot aquell que tingués desig d’aprendre. Acceptava com a paga allò que l’alumne li pogués oferir.
A la seva mort els seus deixebles van reunir les seves dites, i també algunes converses i anècdotes de la seva vida, en un llibre que va rebre per títol Lun Yu, que vol dir “paraules escollides” (o “analectes”, que significa el mateix).
Les paraules de Confuci han marcat la vida xinesa des d’antic. Traduides a quantitat de llengües són font d’inspiració per a molts.
En aquesta sessió d’introducció al Lun Yu, les Analectes, situarem breument la figura de Confuci i mostrarem alguns dels temes clau del seu ensenyament sobre com realitzar la pròpia “humanitat”, com desenvolupar la qualitat humana per esdevenir veritables éssers humans, a través d’una tria de textos de l’obra que tindrem ocasió d’assaborir.
Teresa Guardans, doctora en Humanitats.
Relacionats
