Apunts d’art no-dual. L’ (altre) dit que assenyala la lluna (2)

A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.

L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.

Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu:

2.
A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.

L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.

Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu:

El món és extremadament misteriós. No lliura els seus secrets fàcilment.
Un mestre zen dèia:
Si la suor no t’ha xopat completament, no esperis veure un palau de perles en un bri d’herba.

3.
L’àmbit conceptual, no és l’àmbit “natural” de l’art, per dir-ho d’alguna manera. No és possible un art conceptual. Ni desitjable des del punt de vista d’un art no-dual. Altra vegada el mestre zen, Yüan-wu, ja advertia als seus deixebles i és perfectament aplicable a l’art:

Pretendre estudiar zen conceptualment és com tractar de perforar el gel a la recerca de foc o com intentar cavar un forat per a trobar el cel. D’aquesta manera només aconseguiràs fatigar la teva ment.

4.
Dèiem abans que no era un camí fàcil. Quin/s obstacle/s ens impedeixen refinar-nos per a poder fer camí en la via de l’art no-dual? Començarem apuntant en primer lloc l’ego-centrament.

Considero que la creació artística és més una purificació que una expressió del ‘jo’.
diu Gao Xingjian i continua,

Si l’expressió d’un artista només és un mitjà per a expressar directament el seu ‘jo’, el seu art es tornarà totalment absurd. El ‘jo’ és una massa caòtica o un forat negre original.

Ara és Balthus qui sentència:
Per això la pintura em demana que renunciï a mi mateix, que em negui a proclamar el meu jo com qui agita un estendard, m’exigeix esforç, molt esforç.