Marià Corbí La música es el arte más sutil porque emplea los sonidos, lo más leve de lo sensitivo, para expresar lo sutil.
La música, durante milenios ha utilizado los sentimientos humanos para cantar a la Dimensión Absoluta (DA). Fue una gran habilidad partir de los sentimientos del yo para referirse a lo que está más allá del yo. Utilizó sentires de Dimensión Relativa (DR) para cantar el misterio de la DA, intensificando la conmoción de las entrañas, para que resuene el sentir hondo.
La música empuja las conmociones del cuerpo para llevarlas a la frontera de lo que no es nombrable. No utiliza palabras para aludir a aquello de lo que no se puede hablar. Las palabras que se emplean en los cantos están al servicio de la música misma. La música canta explícitamente la verdad muda. Habla sin palabras de lo que no cabe en las palabras.
Apunts d’art no-dual. L’ (altre) dit que assenyala la lluna (2)
A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.
L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.
Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu:
2.
A quin oferiment ens convida l’Art? A comprendre i a sentir com la Veritat i la Bellesa s’estan explicitant a través de les formes de l’obra d’art. A contemplar el rostre de la Realitat absoluta a través de l’obra d’art. Ni més ni menys.
L’art és una via de comprensió-sentir que utilitza l’expressió formal. S’expressa mitjançant les formes a través dels sentits. L’obra d’art no-dual és Realitat-absoluta-formal que és comprensió no-dual de la Realitat.
Tant per l’artista com creador com per l’esteta com contemplador no és un camí fàcil. El mestre de Castaneda, don Juan, li diu:
El món és extremadament misteriós. No lliura els seus secrets fàcilment.
Un mestre zen dèia:
Si la suor no t’ha xopat completament, no esperis veure un palau de perles en un bri d’herba.
3.
L’àmbit conceptual, no és l’àmbit “natural” de l’art, per dir-ho d’alguna manera. No és possible un art conceptual. Ni desitjable des del punt de vista d’un art no-dual. Altra vegada el mestre zen, Yüan-wu, ja advertia als seus deixebles i és perfectament aplicable a l’art:
Pretendre estudiar zen conceptualment és com tractar de perforar el gel a la recerca de foc o com intentar cavar un forat per a trobar el cel. D’aquesta manera només aconseguiràs fatigar la teva ment.
4.
Dèiem abans que no era un camí fàcil. Quin/s obstacle/s ens impedeixen refinar-nos per a poder fer camí en la via de l’art no-dual? Començarem apuntant en primer lloc l’ego-centrament.
Considero que la creació artística és més una purificació que una expressió del ‘jo’.
diu Gao Xingjian i continua,
Si l’expressió d’un artista només és un mitjà per a expressar directament el seu ‘jo’, el seu art es tornarà totalment absurd. El ‘jo’ és una massa caòtica o un forat negre original.
Ara és Balthus qui sentència:
Per això la pintura em demana que renunciï a mi mateix, que em negui a proclamar el meu jo com qui agita un estendard, m’exigeix esforç, molt esforç.
This Post Has 0 Comments