Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
Les diverses tradicions religioses i els reptes planetaris
Religions i objectius del mil·lenni.
Barcelona, Centre Unesco de Catalunya, 2009. 151 p.
Descàrrega gratuïta
www.audir.org
En la Declaració del Mil·leni –l’any 2000- les Nacions Unides varen establir una sèrie d’objectius pel que fa al desenvolupament (en l’àmbit de l’educació, l’erradicació de la pobresa, la igualtat de gènere, la salut, la sostenibilitat ambiental…). L’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós, que reuneix veus significatives de les diverses tradicions religioses, presenta en una publicació el punt de vista de les diverses tradicions religioses en relació als Objectius del Mil·lenni.
Una obra que, a més de donar a conèixer principis religiosos i exemples concrets de bones pràctiques de cada tradició, ofereix un recull de textos sagrats o d’inspiració espiritual motivadors pel que fa al compromís amb els objectius proposats. Un conjunt que la converteix en una obra útil i interessant tant pels creients de cada tradició com per aquelles persones que vulguin saber què diuen els textos de les diferents religions sobre la pobresa o el medi ambient, o la igualtat de gènere, per exemple: una selecció interreligiosa i temàtica de cites, que fins ara s’havien d’anar a collir per separat.
