Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
La percepció de l’Ésser
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX)
Com les flors d’una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l’últim, tots en Mi.
De la mateixa manera que al fil no li afecta l’ordre de les flors, no m’afecta a Mi, omnipresent, l’ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït.
Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que arriba fins el llit, sembla com si fossin molts quan travessa els forats del trenat de cordes; de la mateixa manera, sent omnipresent, semblo múltiple en la varietat de camps de coneixement. I així com el raig no és afectat per les formes dels forats de la corda, així Jo, omnipresent, no sóc afectat per les característiques dels camps de coneixement.
Suprimint els forats formats per les cordes, no se suprimeix el raig de sol; igualment Jo, omnipresent, no sóc destruït quan els camps de coneixement són destruïts.
elements; Jo no sóc el buf vital, ja que és múltiple; Jo no sóc la ment, ja que és canviant. No sóc el conjunt format pel cos, els sentits i tot el demés, ja que aquest conjunt és mortal com una copa o qualsevol altre objecte.
Encara que hi ha un únic sol, són molts els sols reflectits en els múltiples estanys; de la mateixa manera l’Ésser, encara que un, sembla múltiple en els diferents objectes de coneixement.
El sol llueix per la seva pròpia llum i enllumena al sol submergit, i també a l’aigua i a l’ona; de la mateixa manera, l’Ésser que es troba en el cor, llueix per la seva pròpia llum i il•lumina l’ésser individual, el pensament, l’actuar i les altres característiques de la buddhi.
El sol brilla per si mateix i manifesta el núvol que l’oculta; de la mateixa manera, l’Ésser brilla per si mateix i manifesta el vel de la ignorància que l’oculta.
És mostrant tot allò que apareix gràcies a la claredat (com el núvol), com el sol es manifesta; de la mateixa manera, l’Ésser (que es troba en el cor) es manifesta fent aparèixer en la seva llum la naturalesa dels altres móns.
El sol que tot ho il•lumina no és malmès per cap de les coses que reben la seva llum. Així res no malmet l’Ésser, manifest en tot.
Per una condició externa la bola de cristall sembla que sigui vermella, i el cel sembla com si fos blau; de la mateixa manera, aquest món apareix en la no-dualitat com si fos ell mateix la veritat. És per una il•lusió pel que la bola de cristall sembla vermella; per una il•lusió el cel sembla que sigui blau; de la mateixa manera, és per una il•lusió per la que aquest món apareix en Mi, que sóc Un, sense dos.
(de: Hymnes et chants vedantiques. Paris : Allard; éds. Orientales, 1977. p.54-55.)
Relacionats
