Pere Rius «... No totes les idees floreixen quan jo vull, ni com jo vull. Hi ha períodes de creixement exuberant i períodes de repòs, com les estacions. I potser en aquests períodes de “descans”, quan sembla que no passa res, és quan el “sòl” interior s’està regenerant …» En aquest article, el pintor Pere Rius ens permet acompanyar-lo a l’interior del procés creatiu. Ens parla d’indagació, d’humilitat, d’espera, d’acceptació, d’ofrena, de cultiu...
Comiat. Josep Palau i Fabre
Comiat
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.
(Poemes de l’alquimista. Proa, p.193)
