Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Yannis Ritsos. Sueño de un mediodía de verano
En otro tiempo hacíamos nuestras tareas, rezábamos Nuestras plegarias y repetíamos que dos más dos son Cuatro.
Ahora, dos flores más dos rayos de luz no son
Cuatro –son nuestra alma.
Y una rosa más una mariposa no son dos –son
Un Dios.
Y un Dios es todo.
¿Cuántos son entonces nuestra alma más el alma
de Dios?
El maestro no sabe.
Nosotros sí sabemos cuántos son: uno
Lo leímos hoy en el libro abierto del sol; hoy, que
Olvidamos los demás libros.
Yannis Ritsos. Sueño de un mediodía de verano. Fondo de cultura económica, 2005
