El destí humà

Reconèixer és fer present tot el meu ésser, amb totes les seves facultats, a allò que se’m fa present amb tota la seva autonomia i el seu misteri. Reconèixer és una comunió de presències. La comunió de presències, no és amor? Aquesta és l’incommensurable bellesa del destí humà.
(M. Corbí. El camí interior més enllà de les formes religioses. Viena, 1998. p. 208)