Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
Protocolos para la construcción de organizaciones creativas y de innovación. Principios de epistemología axiológica 3
La col·lectivitat humana es troba en una situació que mai abans s’havia produït. Sempre hi ha hagut grans canvis al llarg de la història humana. En el conjunt de la nostra espècie ha hagut societats que, alhora que estaven en trànsit, en punts centrals romanien estables. Podríem dir que vivien les transformacions culturals, mai tan ràpides com ara, amb gran estabilitat en el fonamental.
Aquesta és la situació en que hem viscut fins fa no gaire. Les societats anomenades de coneixement estan forçant el canvi de les col·lectivitats, en tots els seus paràmetres, a causa de la globalització de les comunicacions, de la ciència i la tecnologia i dels modes de vida.
Des d’un punt de vista dels valors, totes les societats es veuen forçades a tenir en compte en els seus projectes axiològics col·lectius (PAC) la motivació per a la transformació constant i el canvi continu que han introduït les societats tecnocientífiques d’innovació. D’alguna manera, totes les societats han de programar-se per aquesta manera nou de supervivència col·lectiva que anomenem «societats de coneixement».
Aquest llibre, el tercer volum d’un estudi sobre epistemologia axiològica o epistemologia dels valors i de la qualitat, pretén assenyalar els passos necessaris per a la creació d’un projecte axiològic col·lectiu capaç de construir i sustentar una societat de coneixement.
Relacionats
