José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Protocolos para la construcción de organizaciones creativas y de innovación. Principios de epistemología axiológica 3
La col·lectivitat humana es troba en una situació que mai abans s’havia produït. Sempre hi ha hagut grans canvis al llarg de la història humana. En el conjunt de la nostra espècie ha hagut societats que, alhora que estaven en trànsit, en punts centrals romanien estables. Podríem dir que vivien les transformacions culturals, mai tan ràpides com ara, amb gran estabilitat en el fonamental.
Aquesta és la situació en que hem viscut fins fa no gaire. Les societats anomenades de coneixement estan forçant el canvi de les col·lectivitats, en tots els seus paràmetres, a causa de la globalització de les comunicacions, de la ciència i la tecnologia i dels modes de vida.
Des d’un punt de vista dels valors, totes les societats es veuen forçades a tenir en compte en els seus projectes axiològics col·lectius (PAC) la motivació per a la transformació constant i el canvi continu que han introduït les societats tecnocientífiques d’innovació. D’alguna manera, totes les societats han de programar-se per aquesta manera nou de supervivència col·lectiva que anomenem “societats de coneixement”.
Aquest llibre, el tercer volum d’un estudi sobre epistemologia axiològica o epistemologia dels valors i de la qualitat, pretén assenyalar els passos necessaris per a la creació d’un projecte axiològic col·lectiu capaç de construir i sustentar una societat de coneixement.