La qualitat humana resulta imprescindible per a la Societat de Coneixement

Entenem per qualitat humana tenir consciència de la doble dimensió de la realitat en cert grau, consciència de la dimensió relativa i de l’absoluta. Aquesta conscienciació de la doble dimensió de la realitat implica viure en aquest món amb un grau de percepció sensitiva de profunditat, és a dir qualitativa de profunditat.

Aquesta percepció sensitiva de profunditat permet, ni que sigui de manera puntual, la captació en la forma d’allò que no té forma. Aquesta captació del que no té forma en les coses, persones i situacions allibera de l’enclaustrament en el món del jo que irremeiablement ho gira tot al seu voltant. Si aquesta captació del que no té forma en les formes és el que desenclaustra, vol dir que és el que fa flexible la nostra captació, interpretació i valoració de la realitat. Quan la nostra interpretació i valoració de la realitat és flexible, aleshores la nostra capacitat creativa es troba lliure per crear.

1a. conclusió: la percepció qualitativa de la realitat és el primer pas per ser flexibles i desencadenar la creativitat que és, precisament, una condició imprescindible per a la SC.

Si la captació del que no té forma en la forma és el primer pas per trencar la dominació de l’egocentració; i si trencar la dominació de l’ego és el que fa que pugui aparèixer a la nostra vida la presència dels altres, del que ens envolta d’una manera independent dels nostres motlles, podem concloure que aleshores és quan pot aparèixer l’interès i l’empatia pels altres, pel que ens envolta .

2a conclusió: el doble accés a la realitat, és a dir la captació d’allò sense forma en allò que té forma, condueix a la desegocentració , la qual cosa resulta que va  a favor de la preservació, la cura dels altres, del que ens envolta, tan imprescindible en el maneig de la creativitat en tecnociència.

Els equips en interdependència són l’eix sobre què pivoten les SC. Si la captació del que no té forma en la forma permet la creativitat i alhora la desegocentració, vol dir que resulta un element imprescindible per al bon funcionament dels equips que són l’eix sobre el qual operarà les SC.

3a conclusió: el cultiu de la doble dimensió per la creativitat i la desegocentració que desencadena resulta imprescindible en l’organització dels equips.

A les societats de coneixement perquè hi hagi màxima creativitat, els equips s’han d’organitzar en interdependència. La interdependència implica que la pròpia creativitat depèn de la creativitat dels altres. Aquesta interdependència suposa un interès individual i col·lectiu per l’objectiu comú; suposa confiança entre els membres; suposa obertura a l’aportació dels altres. Tots aquests trets són propiciats pel cultiu de la doble dimensió.

4a conclusió: La desegocentració a què condueix veure la no forma en la forma, juntament amb l’interès per la realitat que en desencadena, possibilita la interdependència dins dels equips.

A les societats de coneixement tot està en transformació constant, reconèixer en les modelacions la no forma i assentar-s’hi és la possibilitat d’estabilitat psicològica, ja que redueix l’impacte psicològic dels canvis que es produeixin en les modelacions.

5a conclusió: el cultiu de la qualitat humana és imprescindible per mantenir l’estabilitat psicològica a la voràgine de canvis viscuts a les Societats de Coneixement.

Així és que caldrà procurar que nens, adolescents i primera joventut puguin tenir una relació fortament qualitativa amb el medi, amb les persones, amb la vida perquè puguin tenir notícia de la doble dimensió i a partir del seu cultiu assentar-se en algun grau a la dimensió absoluta, el que els permetrà desenvolupar una creativitat favorable per a tothom, una estabilitat psicològica enmig del canvi constant i una qualitat axiològica de la seva pròpia vida.