CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.
Novetat editorial – Conèixer des del silenci de Marià Corbí

Conèixer des del silenci
Autor: Marià Corbí Bubok, 2025
214 pàgs
Traducció al català i notes: Pere Casacuberta
ISBN Libro en papel: 978-84-685-8919-0
ISBN eBook en PDF: 978-84-685-8920-6
Dipòsit Legal: B 11751-2025
Què ofereixen les tradicions religioses a la nova societat d’innovació i canvi continu? Simplement, un altre nivell de coneixement d’“això mateix d’aquí que ens envolta” i de nosaltres mateixos.
Que les tradicions religioses ofereixin coneixement, és rellevant per a una societat de coneixement: que ofereixin procés, és pertinent per a una societat mòbil i d’innovació: que ofereixin llibertat de tota manera, és útil per a una societat que ha de crear contínuament totes les seves formes de comprensió, valoració i vida: que ofereixin lucidesa, interès i amor per tot el que existeix, és fonamental per als qui han de disposar de discerniment per construir el seu propi destí i ser gestors de tot el que viu i existeix sobre la terra.
El problema que Occident ha d’abordar en la nova situació és, d’una banda, revisar la seva mateixa noció de coneixement, per ampliar-la: i, de l’altra, tornar a replantejar-se el sentit de les seves pròpies tradicions religioses.
