Teresa Guardans Em fa feliç poder anunciar que surten a la llum els escrits de la Geneviève Lanfranchi. Els qui m'han anat seguint aquests anys potser m'han sentit parlar d’ella, citar-la, o comentar que esperava, algun dia, poder donar a conèixer la seva obra i el seu itinerari. Doncs ja tenim aquí el llibre: "GENEVIÈVE LANFRANCHI. A LA RECERCA DE L'EXISTÈNCIA ESSENCIAL" (Universo de Letras, 2026), en paper i en e-book, edició en català i edició castellana. Per què aquesta dèria meva per una autora francesa, pràcticament desconeguda? Quin és el seu valor? Així responc a aquestes preguntes a la primera pàgina del llibre:
Novetat editorial – El encuentro – de Marià Corbí
Autor: Marià Corbí
SBN eBook en PDF: 978-84-685-9537-5
ISBN Libro en papel: 978-84-685-9536-8
El poemari “El encuentro” de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d’una successió de poemes breus, l’autor articula una radical indagació sobre el sentit de l’existència, el misteri de l’ésser i la relació entre vida, mort i absolut.
L’eix central de l’obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s’ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d’una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
En paral·lel, el subjecte poètic emprèn un procés de desidentificació del jo individual. L’obra qüestiona de manera reiterada la idea d’identitat personal com a entitat autònoma, proposant al seu lloc una visió no-dual: l’ésser humà no és un individu separat, sinó una manifestació de “l’Únic”, del misteri que ho constitueix tot. Aquesta perspectiva s’articula en termes propers a tradicions místiques, tot i que l’autor evita els marcs religiosos convencionals i despersonalitza la noció de Déu.
La proximitat de la mort imprimeix al poemari un to urgent però serè. Lluny de ser percebuda com una amenaça, la mort apareix com a culminació i revelació: una “trobada” amb la fondària, amb la dimensió absoluta de l’ésser. La por es dissol en la comprensió que la vida i la mort són dues cares d’una mateixa realitat. Així, el final de l’existència individual no implica aniquilació, sinó un retorn a la unitat originària.
El llibre també conté una dimensió autocrítica i biogràfica. L’autor revisa la seva vida, reconeix errors i omissions i expressa tant gratitud com penediment. Aquests elements, però, no deriven en una narrativa personal tancada, sinó que s’integren en la reflexió més àmplia sobre la condició humana.
Formalment, els poemes són breus, directes i de llenguatge senzill, quasi aforístic. Aquesta austeritat reforça el caràcter meditatiu del conjunt, que funciona com una mena de diari espiritual o testament intel·lectual.
La trobada és una obra de maduresa que proposa una visió unitària de la realitat, on l’ésser humà, la naturalesa i l’absolut convergeixen en una mateixa experiència de misteri, la revelació última del qual passa al llindar de la mort.
Una petita selecció
El misterio de los seres
No hay nada que sea normal,
no hay nada que sea obvio,
todo es extraordinario,
todo ser es muy extraño.
Y todo esto ¿qué es?
Lo vislumbro brevemente
pero no puedo fijarlo.
El misterio de los seres.
Solo ver
Míralo todo,
con atención,
por su extrañeza
y silénciate,
nada que hacer
y solo ver.
Nada es obvio
Nada es obvio,
¡qué extraño!
¡qué amable!
¡qué inmenso!
el misterio.
Mi vida ya pasó
Mi vida ya pasó
solo me queda un resto.
Fue una vida dura,
pero satisfactoria.
Solo queda morir
sin temer a la muerte,
es hermana y amiga,
es la mano clemente,
del misterio oculto
que revela el secreto
de mi propio vivir:
la unidad inefable.
Mi gran deseo
Mi tiempo en esta gran tierra
es corto, muy limitado,
y las maravillas son muchas,
quisiera poderlas ver todas,
todas hablan del misterio
de la tierra y de los cielos,
quisiera hacerles justicia,
antes de que el fin me llegue.
Verlas a todas,
amarlas todas,
y admirarlas,
tocarlo todo,
sentirlo todo,
reconocerlo,
oír qué dicen,
sentir su canto
tan silencioso,
tan dulce y bello,
tan exclusivo.
Ese es siempre
mi gran deseo.
Solo tú eres
Tú solo eres,
misericordioso,
la bondad pura,
la total verdad,
belleza completa,
el más próximo,
el que es único,
el verificable,
solo tú eres.
Contemplar en silencio
Simplemente contemplar
la no-dualidad de todo,
sin sujetos ni objetos,
ni individualidades.
Contemplar intensamente
lo que solo es Único.
¡Contemplar y contemplar!
Con mente y corazón,
En silencio mirar Eso,
yo mismo incluido.
Tarde de septiembre
Tarde apacible de septiembre,
promesa de realidad honda,
gran paz, sin espacio, ni tiempo.
¡Qué hermoso es el otoño!
Primeras luces del alba
Últimos días de noviembre,
primeras luces del alba,
se impone el gran misterio.
¿Cómo no ser sacudidos
por su gran profundidad,
por su silencio y belleza?
En esa gran incógnita
me encuentro incluido.
¿Qué es todo lo que existe?
¿Cómo indagar lo que hay
en su inmenso silencio?
Un lenguaje sin palabras,
claro y muy explícito
en su presencia masiva.
¡Acéptalo tal cual viene!
Madrugada de diciembre
Madrugada de diciembre,
densa niebla, luz de luna,
el misterio de los mundos
se expresa con gran clamor.
La oscura fuente
Eso sutil no es el cosmos,
es el misterio del cosmos,
de todo, la oscura fuente.
Cerca de mi final
Muy cerca de mi final
y no es la oscura muerte,
ni mi aniquilación completa,
es un amado encuentro
con mi propia hondura
que es el mismo misterio
que el de las inmensidades.
Relacionats
