Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Què és l’anomenat “efecto perspectiva”?

Les imatges més icòniques de la Terra des de l’espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d’Artemis II. Una d’aquelles primeres fotografies fetes per l’astronauta Harrison Schmitt de l’Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l’escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent:
«Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d’una sola vegada».
Alguns astronautes han expressat aquest sentiment de maneres diferents:
Edgar Mitchell (1930-2014), astronauta nord-americà i pilot del mòdul lunar de la missió Apol·lo 14 va expressar: «Desenvolupes una consciència global de manera instantània, una orientació cap a les persones, una intensa insatisfacció amb l’estat del món i una compulsió per fer alguna cosa. Des d’allà fora, a la Lluna, la política internacional sembla tan mesquina. Et fan venir ganes de prendre un polític pel coll, arrossegar-lo un quart de milió de milles i dir-li: !Mira això!»
Frank Borman (1928 – 2023), astronauta de la NASA, comandant del Gemini 7 i de l’Apol·lo 8 comenta: «Els atroços interessos nacionalistes, les fams, les guerres, les pestilències…no es veuen a aquesta distància»
Christina Koch (1979-actualitat i tripulant de l’Artemis II) quan li van preguntar sobre quina impressió tenia la seva tripulació en veure la Terra: «Sincerament, el que em va impactar, no va ser només la Terra, sinó tota la foscor al seu voltant. La Terra era només un pot salvavides flotant tranquil·lament a l’univers. Potser no he après, sé que no he après, tot i que el viatge encara m’ha d’ensenyar. Però hi ha alguna cosa nova que sé, i és que planeta Terra, vostès, són una tripulació.
Fragments extrets de l’obra de Benjamin Bratton (2021) La Terraformacinó: programa para diseñar una planetariedad viable. Caixa Negra
