Skip to content

L’amor és…

«... L'amor és la capacitat de viure el present. De viure amb atenció i respecte cada moment del present. Aquesta és una missió, una tasca, una feina, que no està només reservada als savis i als profetes. És l'exercici de…

Llegir més

Com t’imagines…

Qui s'imagina esclau roman esclau, qui se sap lliure, s'allibera.  L'Ésser humà és fa a la mesura del seu pensament. (Ashtâvakra Gîtâ I, 11)

Llegir més

Per conèixer…

Només som capaços de conèixer els demès, d'entendre'ls i estimar-los quan som capaços d'entendre'ns, estimar-nos i conèixer-nos a nosaltres mateixos (Erich Fromm)

Llegir més

Meditació i vida

  Meditació i vida han de tendir a ser el mateix. Medito perquè la meva vida sigui meditació; visc perquè la meva meditació sigui vida. No aspiro a contemplar, sinó a ser contemplatiu, que és, de fet, ser sense anhelar…

Llegir més

Desafiament

L'amor és un desafiament constant, no un lloc de repòs sinó moure’s, créixer, treballar junts; que hi hagi harmonia o conflicte, alegria o tristesa, és secundari respecte al fet fonamental que dos éssers s'experimenten des de l'essència de la seva…

Llegir més

Dávila

Gregorio Dávila (comp.) Luna del alba: chispas de sabiduría para el despertar. Grego.es, 2015. 151 p. (comprar)Recopilació de cites de saviesa amb sabor a veritat, pensaments inspiradors de l'art de viure, des dels Upanixads i el Tao te king, fins…

Llegir més

Butlletí març

Març 2015 ACTIVITATS La qualitat humana profunda de pacifistes emblemàtics Manel Pérez i Francesc Torradeflot Del 14 d’abril al 19 de maig 6 dimarts, setmanalment De 19.30 a 21 h. La cultura de la guerra ha generat durant segles submissió…

Llegir més

10è. Encontre. La necesidad ineludible del cultivo de la cualidad humana

Aquest Encontre es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua, i la gestió de les transformacions constants de les formes de vida provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereixen, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda. Només des d'aquesta qualitat serà possible governar convenientment la marxa de les societats en trànsit i de les societats d'innovació i canvi constant. De la qualitat humana en depèn la supervivència de la nostra espècie, la de la vida i l'habitabilitat del planeta. Totes les societats que ens han precedit han viscut gràcies al coneixement que han produït. No n'hi ha cap que hagi pogut viure d'una altra manera. Però hi ha coneixements i formes de produir-los molt diferents, amb reptes també molt diferents. En aquest sentit, parlar de societats de coneixement és parlar d'un coneixement ben específic, així com de la forma de produir-lo. El coneixement gràcies al qual viuen les societats actuals, i que és ja una forma de vida, és un coneixement que se sap modelació i que cal produir en un procés continu d'innovació i creació. És per això que el coneixement ha de ser científic i, per tant, desaxiologitzat. Es produeix així una necessitat històricament inèdita: la de la construcció explícita dels projectes axiològics col·lectius que tinguin en compte el nostre doble accés a la realitat, l'accés relatiu i l'absolut. Perquè sense projecte axiològic cap societat és viable, molt menys la societat de coneixement. I diem projectes, en plural, perquè s'han de construir per a cada tipus d'organització i s’han de poder modificar d'acord amb els canvis de la societat

Llegir més
Back To Top