CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.
Base de dades: Música i espiritualitat
Aquesta és una base de dades que ofereix a l’usuari una sèrie de publicacions i fonts de referència en català, castellà i anglès, al voltant de l’àmbit de la “música i l’espiritualitat”. Organitzats dintre dels següents apartats: Bibliografia, vídeos, pàgines web i cursos. És un recurs públic i gratuït. A partir de les fonts seleccionades, s’ha extret la seva referència, el resum, l’enllaç del catàleg i si ho tenim disponible, la font en qüestió. Les entrades estan classificades per ordre alfabètic, per apartats (bibliogràfic, vídeos, pàgines web…) i dintre d’aquests, per categories.
Realitzada per Cristina Comaposada, el projecte neix l’any 2015-2016 dintre del Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa (CETR), amb el propòsit de fer més accessible i compacte els recursos i per tant, el coneixement al voltant de l’àmbit de la “música i la espiritualitat”. És una base de dades pensada per recopilar i compactar recursos sobre l’àmbit de la música i espiritualitat amb l’objectiu d’oferir a l’usuari un estat de la qüestió de les fonts– la font en qüestió i de què tracta- i la seva ubicació- en una biblioteca o en línia- per a ús acadèmic o personal. Alguns materials en línia, que no es trobin restringits sota drets d’autor es podran trobar disponibles en la mateixa base de dades. També pot ser d’utilitat en l’àmbit de la recerca: una base de dades que mostri un estat de la qüestió en l’àmbit de la espiritualitat i la música, pot donar molt de joc per crear un ambient de reflexió i animar a futures investigacions.
Fragment de la presentació:
Què entenem quan parlem de música i espiritualitat?
Actualment, per a molta gent de la banda occidental, la religió ja no s’hereta sinó que s’escull amb la possibilitat d’abandonar-la, adquirir-ne una de nova o fins i tot, combinar aspectes de diferents tradicions segons el criteri d’un mateix. Un fet que ha significat una de les grans transformacions de la societat moderna, juntament amb la creixent dissociació en l’imaginari de moltes persones entre “religió” (relacionada amb les institucions de poder) i “l’espiritualitat” (entenent-la com una dimensió transformativa de moltes tradicions religioses, seculars o d’un caràcter individual).
Dintre dels estudis artístics, aquesta dissociació entre la religió i l’espiritualitat és pot entendre de la següent manera: mentre la religió en l’art es refereix a un objecte o acte que té l’objectiu de representar els textos o les doctrines de l’església, l’art en l’espiritualitat -que pot ubicar-se tant en un marc religiós, filosòfic o laic- fa referència a una sensació de transcendència en l’individu com a resultat d’una experiència amb un objecte o esdeveniment artístic, i per tant, el valor espiritual d’aquest objecte artístic o esdeveniment rau en la seva capacitat d’estimular l’experiència transcendent de qui el percep i no tant en el seu missatge específic que pot ser programat per ell mateix.
Així doncs, la música com expressió de la dimensió espiritual, la podem entendre dintre d’un terreny social –oferint-nos una visió molt més clara dels seus límits regits per les seves doctrines o filosofies tal com “la música cristiana” o “la música dintre de la tradició budista” -o individual- un àmbit molt més personal on qualsevol objecte o esdevenir sonor pot ser pensat per estimular l’experiència transcendent del individu. Ambdós, és desenvolupen per mitjà de l’experiència i tenen múltiples representacions, inclús dintre d’una mateixa tradició o doctrina. Aquí tenim alguns exemples:
“Un apropament a déu, una pràctica religiosa, un camí devocional, una disciplina, una energia creativa, un sentit de temor i misteri, un ethos religiós o una manera d’experimentar, una orientació moral interior, la transformació ètica del jo, una consciència mística, una apreciació dels misteris i la profunditat de l’experiència humana…”
Relacionats
