A mí me llama la atención que siempre se habla, y con razón, de libertad…
Cant Dogon
El meu cor està molt feliç
Aquí sota els arbres del bosc
El meu cor s’enlaira tot cantant,
oh, bosc, el nostre habitatge, la nostra mare.
M’agradaria cantar com els ocells
i bé que ho provo de fer !
(cant dels Dogon, recollit per C.M.Bowra)
